Omplir auditoris i gaudir d’una xarxa de nuclis al territori no és garantia de res. I si no que l’hi preguntin a Joan Carretero, que després d’una exitosa campanya electoral amb Reagrupament el 2010 va quedar fora del Parlament. Però sempre és un bon començament. I és, de moment, el que estan aconseguint la monja benedictina Teresa Forcades i l’economista i activista Arcadi Oliveres des de fa dos mesos, quan van iniciar el tour per Catalunya per donar a conèixer el seu Procés Constituent.
Des de llavors han difós el projecte de ruptura social i nacional a milers d’oients, han creat 80 assemblees locals i han rebut gairebé 40.000 adhesions a la web -tot i que aspiraven a tenir-ne 100.000 per Sant Jordi-. El repte és consolidar la feina a escala local i clarificar l’organització i l’estratègia nacional.
El part del Procés Constituent va ser complicat, perquè les presses inicials van impedir tenir la web a punt i començar a recollir suports, tot i que el notable impacte mediàtic al Singulars de TV3 va suposar un trampolí cap a una nodrida agenda de presentacions, actes i assemblees locals. «Se’ns ha acostat molta gent molt il·lusionada, i això ens il·lusiona», explica Oliveres, que tampoc dóna la feina per feta i apunta alguns deures: «Falta encara organització interna i hem de donar contingut al programa», admet.
Incipient estructura orgànica
De fet, tot just el 2 de juny es va reunir per primer cop el grup promotor d’aquest «nou subjecte polític«, format per un centenar de persones representants dels nuclis locals i de les tres sectorials -organització, comunicació i extensió-. Serà a partir d’ara l’òrgan que es reunirà mensualment per pilotar el Procés. Igualment, a mitjans de juliol faran una jornada interna per treballar els continguts amb l’objectiu de tenir aviat «un document polític més consolidat» que el manifest inicial.
La plaça Gaudí de Vic, que va quedar petita dijous
Paral·lelament, Forcades i Oliveres seguiran estenent el projecte en uns actes fins ara amb un notable èxit d’assistència. Només aquest cap de setmana n’hauran fet sis, que s’uneixen a un llarg llistat que en ocasions desborda previsions. A Sabadell i Tarragona, per exemple, la sala va quedar petita i van haver de fer la conferència en un espai obert davant de centenars de persones. En tot cas, l’aglomeració més gran es preveu en la presentació central a Barcelona, prevista per a finals de setembre o principis d’octubre.
«Tots els actes són massius», celebra Esther Vivas, oradora habitual, membre del grup promotor i que va ser cap de llista de Revolta Global. Unes 120 persones van assistir a una assemblea de treball a Badalona i també s’omplen sales en actes sense ni Forcades ni Oliveres, amb un públic de «perfils molt diversos» en edats i filiació política. El seu discurs ha arribat fins i tot als 200 veïns d’Espinelves (Osona). De fet, Oliveres celebra que qui s’acosta són persones que generalment ja estan implicades en moviments socials al seu municipi. «No ens volem desvincular de les lluites, volem ser-ne un catalitzador», afirma. Malgrat l’èxit inicial, però, també reconeix que les desenes d’assemblees creades «encara s’han de consolidar».
Ni europees ni municipals
I és que, tot i que l’horitzó confés se situa en les eleccions al Parlament, la prioritat ara se situa en l’àmbit local i la base. Volen evitar donar la sensació que es busca una coalició entre cúpules de partit, un dels motius pels quals es va sentir molesta la CUP quan se la va interpel·lar en aquest sentit en la presentació del Procés Constituent. «No prioritzem la relació amb els partits, encara no tenim autoritat moral per dir-los què han de fer», afirma ara Oliveres. Tenen temps fins als comicis autonòmics del 2016, ja que per ara rebutgen participar a les europees del 2014 o a les municipals i estatals del 2015.
Malgrat tot, la teranyina ja ha començat a teixir-se. El repte d’unir en una llista ICV, EUiA i la CUP per aspirar a ser «alternativa a les retallades de CiU» és majúscul i no es pot deixar per a l’últim moment. Ja s’han trobat amb els tres partits i amb l’Assemblea Nacional Catalana, tot i que no han concretat aliances.
De fet, els últims congressos d’ICV i EUiA van aprovar impulsar un nou subjecte polític que unifiqui l’esquerra alternativa, un horitzó quasi calcat al d’Oliveres i Forcades. «És un bàlsam adonar-te que hi ha qui ho veu com tu», diu un dirigent ecosocialista, mentre que EUiA ha ajornat una trobada de partits i moviments socials que volia fer abans de l’estiu per adobar el terreny. «Estem pendents de la CUP», admeten. I és que, tot i la similitud de discurs, la formació de l’esquerra independentista vol anar amb peus de plom i no es veu en una llista conjunta amb ICV. Queden tres anys per mirar de fer-ho possible.
