Necessitem més Dyangos. Gent normal que diguis les coses de manera simple i pel seu nom
L’independentisme serà normal o no serà. Aquesta és la clau de volta. El desllorigador de tot plegat. El fet que ens ha d’allunyar de la tribu identitària per fer-nos guanyar, d’una vegada per totes, l’hegemonia social. Ser normal pot semblar fàcil, però a casa nostra resulta ser, a dia d’avui, una excepció. Una rara avis.
Si volem guanyar la batalla hem de començar a canviar de discurs. Hem d’abandonar la bilis antiespanyola –que només genera anticossos-, les lamentacions reiteratives i les gesticulacions gratuïtes. Hem de baixar de la talaia moral i començar a normalitzar els conceptes. La pulcritud no ens porta enlloc. No es tracta de tenir la raó, sinó de guanyar la partida. Necessitem més Dyangos. Gent normal que diguis les coses de manera simple i pel seu nom. Que vagin directament al cordó umbilical per dir les obvietats més evidents: «Yo solo quiero ser catalán. Nada mas». Es pot dir més alt, però no més clar. Deixem-nos de banderoles, signatures i estelades amb espelmes. Abandonem el discurs històric, identitari i antiespanyol.
La tribu ja està convençuda i carregada de raons. Ara hem de fer un pas més i evolucionar el nostre discurs. Hem d’acabar d’una vegada amb l’#Espanyaensroba (i totes les seves variants) i transformar la reivindicació negativa en positiva. Hem de reivindicar les obvietats més evidents. Aquelles que ens fan ser normals i ens uneixen a tots: ser català, la democràcia, la llibertat o el benestar. Per guanyar hem de deixar de viure de la ferida i començar a ser normals.
