L’independentisme tenia, històricament, suport emocional. Al corpus ideològic del catalanisme -nascut com a moviment polític articulat a finals del segle XIX- hi havia arguments objectius i materials, sí. Però, fos quina fos la seva gradació, llengua, història i identitat eren determinants. Així va ser fins fa poc.
Artur Mas, va obrir ahir les jornades anuals del Cercle d’Economia
Els últims anys el projecte de l’estat propi -la supervivència nacional, a ulls dels seus promotors- s’engreixa d’arguments racionals. Raons i dades fredes que, sovint, regala l’ecosistema que fa vida dins de la M-30, la ronda que circumval·la el Madrid del poder.
Un cop feta la Transició amb èxit, els partits i poders fàctics espanyols van fossilitzar l’statu quo i els que, de bona fe, volen revisar-lo són dèbils. «Aneu vosaltres a Madrid i demaneu el pacte fiscal; a veure què us diuen», va engaltar Mas al febrer en unes jornades empresarials a S’Agaró als que li exigien diàleg i miracles. Davant d’ells, el president carrega amb eficàcia la barca de racionalitat i va obrint camí. Ahir va fer un pas més.
