S’ha presentat la campanya del PSC a l’Hospitalet de Llobregat com un avenç del procés perquè els socialistes d’aquesta localitat ja demanen el NO, és a dir, donen per feta la consulta i ja es posicionen en contra de la independència de Catalunya. Però llegida la octaveta de dalt a baix, francament, no hi trobo ni cap novetat. El “NO a la independència” (juntament amb el “NO al centralisme”) ja era el lema electoral literal del PSC a les eleccions del 25 de novembre passat. I al text, Núria Marín repeteix fil per randa l’argumentari del seu partit. L’únic que fa és subratllar-ne alguns aspectes i, això sí, destacar el “No a la independència” com a element més destacat del document.
Però la octaveta cau en, com a mínim, dues contradiccions. La primera: es diu literalment que “la prioritat no és fer ara la consulta sobiranista, és donar resposta als problemes i a les demandes dels ciutadans” I aquí s’hi enumera l’atur, les retallades, els desnonaments i el manteniment de l’estat del benestar. Sense entrar en què una cosa no treu l’altra, la contradicció ve a continuació: el text acaba amb el “No a la independència”. Ah, vet-ho aquí: resulta que estar a favor d’una consulta i demanar el SÍ no ha de ser prioritari. Però en canvi, amb els mateixos problemes socials, no hi ha cap problema perquè es pugui demanar el NO i que el PSC es gasti diners en defensar-ho.
La segona contradicció es troba en el següent paràgraf: “El PSC no està a favor de la independència, els socialistes estem a favor que els ciutadans puguin opinar sobre el seu futur en una consulta pactada amb el Govern espanyol, legal, clara i vinculant”. Com? Que és excloent? Perquè es contraposa una cosa a l’altra? “El PSC no està a favor de la independència, està a favor de la consulta”. Molt bé, però com caram es podrà comprovar si hi ha més gent favorable o contrària a la independència si no es fa la consulta? Llavors és que s’ha de fer, oi? Es pot defensar el NO a la independència però renunciar a la prioritat de fer la consulta?
Després que el PSC hagi votat a favor del dret a decidir (amb tots els matisos del món) i d’haver començat a participar a la comissió parlamentària, sembla com si una de les puntes de llança dels socialistes (la potent agrupació de l’Hospitalet) s’hagi vist amb la necessitat d’excusar-se a la seva població: només falta posar-hi “ei, que no som indepes, eh…?, que som els de tota la vida”.
En qualsevol cas, perquè Núria Marin pugui defensar el NO pels carrers de l’Hospitalet amb la mateixa convicció que altres alcaldes demanaran el SÍ pels del seu municipi, el PSC haurà d’acabar donant suport a la consulta. I donar suport a la consulta vol dir amb totes les conseqüències, és a dir, amb independència (perdó) de si el govern espanyol l’autoritza a fer. M’agradaria pensar que entre el “NO es pot fer la consulta” que vindrà de Madrid i el “SÍ que la volem fer” del Parlament el PSC es posarà del cantó del SÍ amb Núria Marín al capdavant. És absolutament necessari si després vol demanar el NO. I això ja no és política: és metafísica.
