L’executiu d’Artur Mas va convocar ahir una cimera per tal d’intentar sumar la resta de partits de l’arc parlamentari català a un acord per fer front a la llei Wert. Concretament, la Generalitatpretenia que els partits presentessin de forma conjunta esmenes a la totalitat de la llei. Segons l’informe que va presentar la conselleria d’educació s’haurien de modificar dotze articles de la Lomce i una disposició addicional. Totes elles referents a la immersió lingüística catalana.
Malgrat la unió per defensar el nostre model educatiu el president de la Generalitat va haver d’escoltar les crítiques per les retallades a ensenyament, també del seu soci en el govern ERC. Un acord positiu que ens demostra que la immensa majoria dels nostres representats estan d’acord amb preservar un sistema que s’ha provat competent. La mateixa majoria amb la que toparan aquestes esmenes al congres del diputats.
L’únic partit, deixant de banda els impossibles de Ciutadans, que no s’ha afegit a la causa és el d’Alícia Sànchez Camacho. I això que, precisament, ambdós líders són l’exemple més clar de que les competències lingüístiques en totes dues llengües són suficients. O cas el senyor Riverano fa els seus discursos en català i castellà indistintament? És clar que la postura d’aquest darrer hi suma una circumstància agreujant, no es deu a cap partit estatal. En canvi, els populars catalans segueixen la línea de tot l’estat. No fa falta recordar la creació del LAPAO, la divisió a València, o les recents declaracions del president balear Bauzà on atribuïa al bilingüisme el fracàs escolar. Ridícul.
Un país ric en llengües sempre serà un país tolerant, culte, capaç i pròsper. És lamentable que encara hi hagi qui ho discuteixi.
