El conflicte obert pels catalans ha obligat l’Estat espanyol a treure’s la son de les orelles. Espanya, més o menys, tenia la minyona controlada. I ara la minyona diu que vol marxar i, càndida, assegura que vol fer-ho bé. L’amo encara riu ara. Un riure que suposa demorar al màxim la nòmina, treure-li els papers bruts i recordar-li qui la va contractar el 1939. Ah! I que si parla català més enllà del jardí, serà Lapao.
Malgrat el riure estrident de l’amo, aquí les coses s’intenten fer més o menys bé. Seguir les passes acordades, emetre les declaracions que facin falta i complir amb la divisa -una mica gratuïta- de «carregar-nos de raons». Paral·lelament a la litúrgia de la política catalana, una avançada de l’independentisme s’ha declarat insubmisa fiscal, i alguns ajuntaments, territoris catalans lliures. Fenòmens més simbòlics que altra cosa, però que emprenyen l’enemic.
Però com que a Espanya li va la marxa i li agrada guanyar per golejada, afegirà en els propers dies una altra ofensiva a les habituals. Es va poder albirar en la visita de Rosa Díez de dijous a Barcelona, es respira en el discurs diari de Ciutadans i es delata en el nou moviment de l’extrema dreta espanyola que es batejarà a les europees. La nova estratègia es traduirà en ciutadans que no voldran pagar els impostos ni les taxes als ajuntaments que siguin «fiscalment sobirans», no acceptaran les multes dels Mossos i no voldran acatar ni les ordres ni les ordenances d’aquells ajuntaments declarats territoris lliures. La grenya està servida.
Ja fa mesos que es preparen i la saben llarga. Aviat començarà aquest joc de despropòsits amb l’habitual acompanyament mediàtic i sinistre suport logístic. A més de la diplomàcia econòmica i financera i de totes les estructures de l’Estat, Espanya posarà en marxa un autèntic exèrcit d’esperonat espanyolisme i de «sensatesa democràtica». Cèl·lules dorments entrenades, obscurament finançades i disposades a crear allò que més fa témer als catalans: la confusió i el caos. Al lloro, que també en saben de fer el partisà i ara estan motivats perquè tenen molt més a perdre que no pas a guanyar.
