Tenim una il·lusió. Ahir el Parlament de Catalunya va aprovar la llei de consultes populars no referendàries gràcies als vots de CIU, ERC, PSC, ICV-EUiA i la CUP. D’aquesta manera quedaven refusades les esmenes a la totalitat que els populars i ciutadans havien presentat sobre el projecte. Per a l’executiu català, i també pels republicans, serà l’eina que permeti una consulta sobiranista a Catalunya si l’estat no ho permetés. Supòsit que, per altre banda, descarten els socialistes.
El projecte de llei passarà així al següent tràmit corresponent, és a dir, a discutir-se en comissió. Quan de temps tardaran els populars en portar aquesta llei, quan sigui ratificada, davant delTribunal Constitucional? Fins a quin punt afectaran les discordances entre socialistes, convergents i verds en alguns dels aspectes de la llei? Doncs bé, tenim un pla B! La política ha de passar incondicionalment per una major participació ciutadana, ha d’escoltar la veu dels electors, i sotmetre’s a la seva voluntat. I és aquest el camí que ha escollit l’Assemblea Nacional Catalana.
L’organització ha presentat la seva nova campanya. En ella s’intenta aconseguir que els catalans demanin al parlament que esgoti totes les vies per celebrar un referèndum d’autodeterminació. I en cas contrari, perquè l’estat no ho accepta, es declari unilateralment la independència. Una campanya que rau en el dret de petició que reconeixen les legislacions catalana, espanyola i internacional. Un dret que ens atorga la facultat de demanar a qualsevol administració competent que actuï en aquells afers que ens afectin o interessin.
El camí no està essent fàcil, ni ho serà. Però tenim una il·lusió, és hora d’exercir-la!
