1. Seran visibles els canals espanyols de televisió en l’Estat català?
En principi hem de suposar que no hi ha d’haver cap mena de problema en trobar una solució que satisfaci tant la població castellanoparlant de l’Estat Català com a la població catalana d’altres zones. Dit d’una altra manera, com estarem parlant d’una relació entre entitats del mateix rang no hi haurà cap posició de prevalença d’una sobre l’altra per tant no es preveu cap inconvenient ni en les emissions de televisions catalanes al País Valencià i Les Illes, ni a les del canals espanyols al principat.
2. Podrem continuar mantenint relacions amb Espanya?
Per descomptat que podrem tenir relacions amb Espanya, de fet és un del Estats amb els que haurem de tenir més relacion de tots i per diverses causes. Es un estat que és i serà sentit de manera molt especial per molts catalans per qüestions d’origen, família, llengua, amistats, relacions laborals o comercials, per raons històriques i per raons geogràfiques. Espanya està cridat no només a ser un estat veí sinó també un estat germà i un aliat comercial de molt de pes. L’única diferencia en les relacions entre els dos estats serà que per primer cop en molts anys serà una relació entre iguals. Aquest fet és de vital importància perquè farà que totes les relacions en general millorin de de manera natural.
El deute de la Generalitat i dels municipis catalans he estat induït per les deficiències del finançament autonòmic durant dècades i és considerat a efectes dels creditors deute espanyol. Per aquesta raó entrarà en el total de deute espanyol a repartir de la mateixa manera que ho s’ha de fer amb els actius estatals. D’una altre manera Catalunya no podria assumir deute espanyol que es derivés de infraestructures i despeses no realitzades a altres parts de l’Estat.
Els ciutadans residents a Catalunya amb nacionalitat espanyola hauran de triar una de les dues nacionalitats.
Els catalans residents a altres Estats estaran en una situació similar, i podran triar entre les dues opcions.
Pells immigrants en situació irregular res no canviarà en aquest aspecte i hauran de regularitzar es seu estatus de la mateixa manera que han de fer ara.
Un cop superada la etapa inicial, tot dependrà de les relacions i els tractats que s’estableixin amb Espanya i altres possibles territoris escindits. Sembla lògic però que es desenvolupin mecanismes que contemplin casos de doble nacionalitat per aquelles persones que ho desitgin.
El que cal entendre de les mesures de coerció que pugui aplicar Espanya a Catalunya és que tindran un caràcter exclusivament dissuasiu per tal d’evitar el procés, però que un cop assolit l’Estat ja no tindran cap sentit però si que mantindran el seu cost. Si a això li afegim les mesures de coerció que pot exercir Catalunya cap a Espanya, entendrem que tot plegat no es previsible que s’allarguin massa en el temps, de fet com menys duri el període menys duraran les hostilitats.
La intervenció militar queda completament descartada per molts motius. Estaríem parlant de una intervenció armada contra la societat civil desarmada i això es un crim contra la humanitat que tindria repercussions gravíssimes per Espanya. D’entrada significaria l’expulsió de la UE i de diverses organitzacions militars, la instauració de una dictadura i un endarreriment de 80 anys pel país a nivell econòmic, polític i social. Espanya estaria sortint del món accidental per tornar a formar par dels països del tercer món. Hem de pensar però que la comunitat internacional considera que ja ha perdut massa amb les temeritats espanyoles i, de cap manera permetria una cosa així. No descartem però algunes declaracions d’estaments militars i fins i tot alguna escenificació de caràcter intimidatori que no han de ser ni tant sols contestades.
Si, és possible, però això serà un efecte a molt curt termini i de molt poca intensitat. Els efectes de l’anomenat boicot comercial han estat àmpliament estudiats, sobre tot perquè hi va haver un temps en que el proteccionisme i les polítiques aranzelaris van fer que Espanya fos el nostre principal client. Aquestes polítiques tenien dues finalitats, d’una banda crear una dependència de nosaltres cap a la resta de l’Estat i d’altra banda proveir les regions no industrialitzades de bens de primera necessitat que degut a l’escàs poder adquisitiu espanyol no haurien pogut comprar a l’exterior.
Ara però, la situació és completament diferent i l’economia catalana només ven un terç de la seva producció a la resta de l’Estat. A més a més, Catalunya també compra a Espanya i això fa que pugui esdevenir un joc bidireccional i al final de tot plegat qualsevol mena de boicot sigui de eficàcia més que dubtosa.
7. Serà Catalunya acceptada per les Nacions Unides i la Unió Europea com a membre de ple dret?
No hi ha cap procediment per expulsar a Catalunya de la UE. Al no haver-ne cap i, per tal de dificultar la viabilitat política del futur Estat català, el PP va voler modificar els tractats constitutius per poder expulsar Catalunya de la UE, però la comissió ho va desestimar per dos motius bàsicament. El primer, que seria una forma de coerció cap aquelles zones amb aspiracions d’esdevenir Estat violant així el principi de no ingerència. I el segon, que la seva manca de sentit podria provocar tota mena de situacions absurdes, com per exemple el cas de una hipotètica secessió de Flandes on automàticament Brussel·les, seu de les institucions de la UE, quedaria fora de la UE.
Tots es estats sorgits de la secessió o de la dissolució d’Espanya poden ser considerats successors de l’Estat espanyol en les seves relacions internacionals, i per tant, es poden declarar estar disposats a assumir els compromisos i les obligacions ratificats per l’Estat espanyol.
La UE, va establir els anomenats criteris de Copenhaguen, o condicions per acceptar nous membres a la UE, entre ells: ser un Estat de Dret, gaudir d’un règim democràtic i d’una economia de mercat. Això mateix podria servir per declarar la incompatibilitat de la permanència d’un estat membre a la UE. Això es el que li podria passar a un Estat que decidís engegar aventures no democràtiques per tal de garantir la seva unitat nacional.
8. L’Estat català, és econòmicament viable?
Tots els estudis fets al respecte demostren que Catalunya, per si mateixa no només és perfectament viable sinó que en molt poc temps esdevindrà un dels Estats més pròspers de la UE. Tots els indicadors apunten a un atur estructural d’entre el 6 i el 7%. Amb les dades actuals seria el tercer Estat més exportador del món.
L’Estat català no només serà viable sinó que actuarà com un dinamitzador de tota la zona sud d’Europa i d’això se’n beneficiaran els Estats veïns.
Els drets sobre aquest dutes els heretarà tots l’Estat català, a menys de decideixi declar una amnistia fiscal general per delictes comesos contra la hisenda pública espanyola per tal de reparar un greuge derivat d’una situació injusta.
10. Les trucades de telèfon a Espanya, tindran tarifació internacional?
Si, Catalunya haurà de tenir el seu propi prefix internacional i les trucades a Espanya computaran com trucades internacionals. Tot i això, també hem de dir que la tendència europea es la homogeneïtzació de totes les tarifes igual que passa als Estats Units. A més a més no seria estrany que donats els interessos compartits entre els dos Estats, es promoguessin alguna mena d’acords entre companyies en aquest punt.
11. Quina ha de ser la posició de l’Estat català envers la Casa Reial espanyola ?
L’Estat català pot reclamar a la Corona espanyola la retrocessió dels títols reials pertanyents a territoris pertanyents a Catalunya, per evitar possibles intents d’annexió futurs. Naturalment aquest punt dependrà de la voluntat expressada per ambdues parts i haurà de ser valorat segons els interessos que es derivin del procés global de les negociacions.
12. Haurem de continuar sent solidaris amb Espanya?
Hi ha molta gent que pensa que si i com al final serà la població catalana la que ho decideixi, no seria d’estranyar que així fos, però el que si que per força canviarà es que serà una solidaritat decidida i quantificada per nosaltres tenint en compte les necessitats espanyoles, el bon ús d’aquests fons i les nostres possibilitats en cada moment.
El català ja podria ser ara mateix llengua cooficial de la Unió Europea, l’únic motiu que encara no ho sigui és la negativa sistemàtica de l’Estat espanyol. Aquest impediment deixarà d’existir el dia que Catalunya esdevingui un estat sobirà. El mateix passarà en tots els demés organismes internacionals del que en siguem membres.
Tots els béns immobles de l’Estat espanyols a Catalunya passen directament a l’Estat català sense contraprestacions. Això inclou: ports, aeroports, xarxes de ferrocarrils i d’infraestructures i serveis públics, edificis de titularitat estatal i espai radioelèctric, entre altres coses. Els béns mobles i els actius de l’Estat no territorialitzables ens els hem de repartir proporcionalment al nostre pes demogràfic i equitativament a l’assumpció del deute de l’estat espanyol; això inclou fons de reserva de la seguretat social, actius banc d’Espanya, posició creditora de l’estat espanyol davant de tercers, fons ICO, comptes corrents, empreses i entitats públiques, etc.
Si l’Estat espanyol es negues a cedir aquests actius, llavors nosaltres no tindríem cap obligació d’assumir part del deute espanyol.
