Aquests dies estem vivint les conseqüències dels actes imbècils d’un ministre. D’un ministre i d’un govern. I d’un partit, que li dóna suport. I, no ens enganyem, la de tot un cos electoral que ha elegit aquest partit. Algú es pot sentir ofès pel que dic. M’importa molt poc. Quan algú vol destruir la meva llengua i la meva cultura, no m’importa ser mal educat. Què volen que els digui. Els que donen suport a un govern que treballa activament per veure’m desaparegut culturalment són uns imbècils. Ep, i que ningú es pensi que em limito al PP, no s’enganyin.
No he sentit protestar a cap element del PSOE per les accions anticatalanes d’aquest mamífer vertebrat anomenat Wert. Els socialistes es queixaran per altres aspectes de la llei d’educació, però no pas per l’anticatalanisme. Tampoc he sentit protestar en aquest sentit a cap d’aquests elements que s’autoanomenen intel·lectuals (si és que n’hi ha) espanyols.
I saben per què aquests del PSOE i aquests anomenats intel·lectuals espanyols no protesten tampoc per l’anticatalanisme del bípede Wert? Dons perquè les dissimulacions de la Transició s’han acabat. Ja era hora! Finalment es posa de manifest allò que molts de nosaltres ja sabíem però que massa catalans han pretès ignorar tots aquests anys: la majoria d’espanyols serien enormement feliços si la llengua i la cultura catalanes desapareguessin. És així de simple.
A voltes m’he preguntat d’on prové l’antisemitisme que ha envaït Catalunya els darrers anys. Al principi em pensava que venia motivat per l’espanyolització secular. Però aquest odi per Israel i, com a conseqüència del nostre caràcter mediterrani, aquest enamorament pels enemics d’Israel, no prové només de la nostra espanyolització (que també), sinó perquè som completament diferents. Els catalans no arribem a comprendre Israel perquè no entenem que Israel consideri enemics aquells que els volen veure desapareguts. Els països que envolten Israel voldrien veure aquell estat eliminat –de fet, així consta en les seves constitucions i cartes fundacionals (incloses les palestines)-.
Nosaltres no. Els catalans anem a Madrid, o viatgem per Espanya, volent-nos fer el simpàtic en lloc de comportar-nos com el que volem ser. I saben per què ens hem comportat d’aquesta guisa tots aquests anys de Transició? Doncs perquè en el fons sabíem que si ens comportàvem com nosaltres volíem, aleshores seriem mal vistos i vexats. Expliquem acudits de catalans, no perquè tinguem un sentit de l’humor autocrític (de fet, els catalans no sabem es que és l’autocrítica), sinó pel simple fet de fer-nos el simpàtic. Per tal de caure graciós… al nostre enemic. Una forma com una altra de degradació nacional.
I ara, quan una part important de la població catalana, amb el seu president al front, diu allò que pensa, allò que desenes de governants catalans han pensat i no han tingut el valor de dir, ara, dic, cauen les caretes. Ara comprovem que ens volen eliminar, si més no, econòmicament i culturalment. I ningú ens dóna suport. Per això els jueus mai ens comprendran, i faran ben fet. Quan els va la supervivència, no pacten amb el botxí. A ells no els importa caure antipàtics a la resta del món. Per això no entendran mai que els catalans riguem les gràcies a aquells que ens voldrien veure desapareguts. Com ho han d’entendre si no ho entenc ni jo?
