Llibertat d’expressió

Un jutge ha arxivat la denúncia per escrache a casa de Saénz de Santamaría perquè els drets de manifestació i de reunió passen davant del dret a la intimitat d’un polític. Em sembla de sentit comú. Em sembla que als governants els agraden molt els privilegis dels seus càrrecs i poc les servituds. Certament, en política el carrer ja no és el que era i hi ha altres vies de pressió popular que potser en el futur seran més eficaces, però cap d’elles es pot menystenir mentre s’exerceixi dins dels límits legals. I la llibertat d’expressió i de reunió són fonamentals en democràcia.

Per això, el més greu de la decisió del Tribunal Constitucional de suspendre la resolució sobiranista del Parlament de Catalunya és que limita un dels principals drets que aquesta institució ha de protegir: la llibertat d’expressió. La declaració sobiranista és una simple manifestació de la intenció d’una majoria parlamentària d’avançar en una direcció política concreta. ¿Hem d’entendre que dintre de la llibertat d’expressió que la Constitució proclama no hi ha lloc per a un programa que plantegi la independència de Catalunya? Si és així, de la mateixa manera que ara s’ha suspès aquesta resolució, el TC podria obligar Esquerra Republicana, per exemple, a retirar el seu programa perquè s’hi explicita la voluntat d’aconseguir la secessió. El TC ha entrat en terreny pantanós. Tota ferida a la llibertat d’expressió corre el risc d’infectar-se i acabar sent mortal. Que el qui l’ha de protegir la limiti és com a mínim preocupant.

Sorprèn menys la dimensió política del problema. Està clar que el govern espanyol és incapaç d’afrontar políticament l’aposta independentista. Han passat vuit mesos des de la manifestació del setembre i encara no s’ha sentit una sola proposta digna d’aquest nom provinent d’Espanya per intentar seduir els catalans. Deia Albert Camus que al segle XX la por es va consagrar com a tècnica de poder. Sembla que segueix sent l’arma preferida del PP. I és greu que el TC, amb la seva decisió, l’animi a recórrer qualsevol ventada sobiranista que es mogui a Catalunya.

Josep Ramoneda

Quant a El Vell Blues

Però hem viscut per salvar-vos els mots, per retornar-vos el nom de cada cosa, perquè seguíssiu el recte camí d'accés al ple domini de la terra.
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Independència i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari