CiU, ERC i l’ANC han aconsellat a dirigents i càrrecs prendre mesures de precaució per evitar que els controlin informació delicada o els acusin de corrupció. Vigilen més reunions, mòbils i correus
Les directives de CiU i ERC, i d’entitats civils com ara l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), han donat instruccions als seus principals dirigents i càrrecs públics perquè prenguin prevencions a fi d’evitar ser objecte d’espionatge que pugui posar en perill la viabilitat del procés sobiranista. Ho han fet, això sí, de manera discreta i sense fer escarafalls, perquè són partidaris de seguir actuant amb normalitat i no d’espantar ningú magnificant res ni d’obligar a prendre grans mesures de seguretat. Ras i curt, saben que l’Estat ha activat els seus mecanismes d’intel·ligència –el que anomenen clavegueres –amb l’interès de fer descarrilar el procés, i no es tracta de facilitar-li la feina, malgrat que són conscients que és gairebé impossible evitar que aconsegueixi informació sobre els seus plans. “Si s’ha infiltrat a ETA, com no ho farà en els partits o la policia? És inviable intentar aturar-ho”, indiquen fonts de CiU, que recorden que cada dia tenen reunions arreu del territori, i seria inútil obsessionar-s’hi. “Corren moltes llegendes urbanes”, afirmen també per treure-hi importància.
Anàlogament, la direcció d’ERC és conscient que tots els seus membres són “susceptibles” ara mateix de tenir el telèfon punxat o el correu electrònic vigilat, i per això els ha demanat que siguin “prudents” amb informació de caràcter confidencial. Tot i això, un alt dirigent reconeix que és una recomanació de baixa intensitat, i que no s’ha de caure en la “paranoia”. “No tenim gaire res a amagar. El nostre projecte és clar i no actuem des de la clandestinitat. Al nostre web, per exemple, hi ha tots els passos a seguir per assolir l’estat propi”, ressalta.
Fonts de l’ANC també estan convençudes que estan “punxats”, segons els adverteix “gent coneixedora del món de la seguretat”, si bé en altres casos del món independentista no es mostren en absolut preocupats. “No tenim res a amagar”, indiquen, i recorden que ja des de l’època de les consultes populars als municipis es va detectar més vigilància dels serveis secrets estatals.
En tot cas, els partits sobiranistes, òrgans del govern i fins i tot força ajuntaments han fet escombrades en els últims mesos per detectar micròfons a les seves seus, com de fet molts ja feien periòdicament. Més enllà d’això, les recomanacions que han emès són simples prevencions, que sovint ja es prenien, tan senzilles com ara deixar els mòbils fora de la sala –o apagar-los i treure’ls la bateria si s’entren– en reunions importants, per evitar que s’usin com a micròfon. La resta és bastant de sentit comú: tenir cura que no duguin potencials dispositius d’enregistrament els desconeguts amb qui es reuneixen, evitar posar per escrit dades o detalls importants, sobretot en correus, o concretar poc en converses telefòniques, en què fins i tot s’inventen “noms en clau” per referir-se a temes delicats, segons algunes fonts.
Evitar la corrupció
Els partits també admeten que, enmig d’aquesta guerra bruta, certs sectors de l’Estat els poden buscar les pessigolles amb casos que els desprestigiïn, sobretot de corrupció. És per això que CiU ha demanat expressament als càrrecs municipals que si els demanen “favors personals”, especialment a través de correus o trucades, siguin molt taxatius en el sentit que s’ha de complir sempre la legalitat, i evitin així cap interpretació que els pugui acusar de corrupció.
ERC també ha intensificat la “supervisió” de tots els seus protocols de control sobretot al món local, on té uns 1.400 regidors. “La nostra cultura de partit contra la corrupció és molt estricta”, clouen.
