Aquest amor a Catalunya ha agut d’avançar com ho fan sovint els amors jovenívols, com d’estraperlo, d’amagatotis, com sancionat per a unes forces socials i polítiques immobilistes i retrògrades que encara ara pretenen dir-nos com ens hem de realitzar col·lectivament com a poble. Quanta ignomínia, quina vergonya tan gran.
Però resulta que aquest nostre amor per allò que hem estat i que som és un amor gran, una enormitat, un pou sense fons de generositat que ens ofereix el futur tot sencer, per a nosaltres, per a viure sense angunies, sense restriccions, sense recances, plenament…, per tal que els catalans siguem titulars de les nostres vides, senceres.
El president Mas i en Junqueras, tots dos, estan ferms i determinats per fer possible els fruits d’aquest amor, i obtenir així, un futur sencer, complert, sense renuncies.
Els sabotejadors de l’amor recorren a un seguit de tretes per tal que renunciem als nostres cors, quina vergonya més gran…
Son una mena de “sinvergüenses” que diuen que no ho podem fer, que l’únic subjecte de dret és “el pueblo español”, que és tant com dir que els únics que hi poden fotre la cigala son ells,“por la gràcia de Dios” o per què ho diu “la Constitución”.
Es veu que diuen que la declaració de sobirania del Parlament té un caràcter “jurídic i polític”, i que això no ens ho deixen fer, amor platònic sí, fotre la cigala i que corrin els efluvis fecundadors, això no…, la cigala només la poden fotre ells, “derecho de pernada”
Aquests mateixos rapinyaires i voltors de baixa estofa diuen també que si renunciem a les despeses innecessàries com ara el suport a llengua, ambaixades, i en general tot allò que ens identifica com a realitat i com a Poble, ens donaran lleteta, peixet, i ens faran moixaines…, quanta ignomínia, quina vergonya tan gran.
Com poden pensar que renunciarem al nostre amor?, en fase creixent, expansiva, quan som més a prop que mai d’assolir-ne el fruit madurat per a segles d’esperar dempeus sota el cel i la serena d’una nit induïda per a la seva violència consumada en una còpula forçada en l’altar de la dominació?…
Estan ben bojos aquests romans!! Hala Duina!!!! La victòria és nostra!!
Catalans a coberta i llestos per a la maniobra!! Cenyim!!!!
Visca La Pàtria!!!!
