Diumenge va caure un nou xàfec al president Mas, al torneig Godó, en el moment del lliurament del premi al vencedor. Aquest és un dels esdeveniments esportius on el Low Cost és el principal protagonista. Al perfil baix dels participants a la terra batuda, ara se li suma el de la gentola que hi assisteix com espectador.
En realitat això no és cap sorpresa. El cabrum que trota per la part alta de la ciutat ha estat sempre molt amant de la cosa espanyola. Els grans homes –i dones- de negocis de Barcelona són d’un espanyolisme difícil de tombar. El mateix comte, que dona nom –i poca cosa més- al torneig, és un “Grande de Espanya”.
L’assetjament a Mas és brutal, per haver gosat plantar cara al sistema. Ha de lidiar amb les elits, els “Durans i Lleides” i els independentistes.
De les elits, poc en podem esperar. El seu sentit de país ha estat inexistent, des de fa moltes generacions. Seriem uns perfectes babaus per creure tot el contrari.
Dels “Durans i Lleides”, tres quarts del mateix. El nacionalisme català, hores, d’ara, ha esgotat tota via possibilista en el joc polític espanyol. Avui són simplement innecessaris, poca cosa i més que prescindibles aquesta mena de personatge. O es reconverteixen o només els espera una mort política segura.
Però els que fan por de debò són els independentistes. Aquests són els únics que poden arribar a ensorrar la via independentista. Deixar en Mas a la seva sort significa convertir en impossible un camí que molts veiem a tocar. Seria imperdonable, que després de veure amb quin esperit de sacrifici van estintolar presidents socialistes, fins a l’impensable, que ara deixin caure aquell que vol convertir Catalunya en Estat. Seria molt difícil d’explicar als que volem veure el nostre país lliure del jou espanyol.
Que la tàctica partidista no ens tanqui una porta que fa més de tres-cents anys que treballem per obrir-la de bat a bat.
