Aquest Sant Jordi és, també, la societat civil organitzada la que continua tibant
I… a aquestes alçades… algú encara dubta que a Catalunya s’ha obert un procés constituent?! Mentre que al país encara hi ha molts catalans que vacil•len, que creuen que es camina massa a poc a poc i que els polítics que lideren aquesta transició es faran enrere a darrera hora, a Madrid ja fa temps que s’han posat les piles. Llegeixin sinó el que ha escrit l’advocat de l’Estat. En el seu informe remès al Tribunal Constitucional alerta que la Declaració de Sobirania aprovada el gener al Parlament és un “desafiament obert i capital contra la Constitució”. El col•lega i periodista Quicó Sallés ha tingut accés aquesta setmana al document. No es perdin algunes perles: la Declaració és una eina indispensable per a la “secessió” i, a més, “no és ni més ni menys que un acte de poder constituent”. Així doncs, ja ho tenim. Catalunya és –com ja sabíem–, un “subjecte polític i jurídic”, tant perillós que pot amenaçar amb “alterar unilateralment l’equilibri de l’Estat espanyol global”.
Els catalans volem exercir la Democràcia amb normalitat. Com a qualsevol país normal. Evidentment, és obligació política –o podríem dir… obsessió política– de l’Estat espanyol evitar-ho, de totes totes. De la mateixa manera que ells es carreguen de raons jurídiques per justificar-se davant la comunitat internacional, Catalunya està fent el mateix. I el camí és llarg. Perquè s’ha engegat una guerra política de primera magnitud després de gairebé quatre-cents anys. La setmana passada en David Forniès (@DavidFornies) m’explicava que alguns representants de partits europeus que formen part de l’Aliança Lliure Europea li havien dit: “Què espereu per fer el referèndum?”. La reflexió que li feien era clara: a la majoria d’estats-nació que tenen un procés similar al català és el govern el que estira al poble. A Catalunya, en canvi, és el poble qui ha estirat als líders governants. I això, deien, és el més difícil d’aconseguir. Que el poble et segueixi.
Aquest Sant Jordi és, també, la societat civil organitzada la que continua tibant. Des d’Òmnium o l’ANC s’han programat centenars d’activitats. Una altra iniciativa és la de la Internacional Commission of European Citizens (ICEC), una campanya per demanar a la Unió Europea el reconeixement del dret de l’autodeterminació. Han d’aconseguir un milió de signatures en un any a tot Europa. De moment, en només dos dies 15.000 persones han signat a través de la seva pàgina web: «Estic d’acord amb la iniciativa per tal que el Dret d’Autodeterminació dels Pobles sigui formalment expressat dins el marc de la Unió Europea com a Dret Humà fonamental i que les Institucions de la Unió donin suport a tots els ciutadans Europeus i les nacions que vulguin exercir-lo.» A Barcelona, aprofitant la diada del patró de Catalunya, hi haurà quatre punts de recollida de signatures. Tot suma.
