Qui ho anava a dir que els hereus del PSUC fitxarien Josep Pallach. ICV aprovarà en la importantíssima assemblea que celebra aquest cap de setmana a Viladecans una resolució que pot ser la clau de volta de l’agenda nacional del país.
Els ecosocialistes han inclòs en el seu document d’estratègia política un apartat exclusiu que han batejat com l’horitzó nacional de l’estat propi. Però a més a més, segons ha pogut saber Nació Digital, els delegats aprovaran una resolució per mostrar la seva força simbòlica, de fet serà l’única del conclave, amb la que aposten per celebrar la consulta «Sí o Sí» -es pacti amb Espanya o no-, perquè aquesta sigui només a dues respostes i perquè els federalistes apostin pel «sí» i després ja explicaran amb qui es volen federar.
Això ha estat possible perquè els peregrins de la causa independentista en la terra ecosocialista, -els hàbils Jaume Bosch, Raül Romeva, Dolors Camats o Ricard Gomà- han aplicat la divisa pallaquiana: «De la Independència mai se n’ha de parlar, però cal treballar-hi cada dia». Un treball silenciós, intel·ligent, rigorós, de regat curt i vista llarga, d’acostaments i d’una ingent perspicàcia ha permès a l’independentisme guanyar una batalla primordial: que els federalistes que rauen a ICV també votin a favor de l’Estat propi.
ICV en el procés té un paper indispensable perquè té un joc de claus que ara per ara falta al clauer no només de CiU sinó d’ERC. Els ecosocialistes són indispensables perquè només ells poden obrir la porta al sobiranisme en territoris i sectors on ni republicans ni convergents tenen bona entrada. A més, podran centrar el discurs collant amb l’agenda social.
Joan Herrera, pel que fa les qüestions nacionals, ha estat molt més fiable, contundent i lleial que Josep Antoni Duran i Lleida. Agradi o no, en el procés sobiranista ICV és molt més imprescindible que no pas Unió. I Mas ho sap. De fet, el millor discurs en el debat de la Declaració de Sobirania va ser el d’Herrera. Per això, el dia que el Parlament va aprovar que aquest poble era sobirà per anar endavant, va ser Mas qui va anar a buscar Herrera al seu escó.
