Estimem el català, encara que ells no vulguin

«Ara que s’acosta la Diada de Sant Jordi, és un bon moment per dir que estimem el català, sense complexos, sense exclusions»

Cada any, quan s’acosta la Diada de Sant Jordi, el país comença a viure una efervescència cultural sense precedents. Les presentacions de llibres es multipliquen i les informacions sobre les novetats editorials són un continu. Juntament amb les festes de Nadal i Reis, la diada de Sant Jordi és un dels moments de l’any en què es venen més llibres de l’any. És un exemple de la força i el dinamisme que té la nostra cultura i la nostra llengua. Com demostren algunes de les dades de l’InformeCAT 2013, elaborat per la Plataforma per la Llengua.

De fet el nombre de lectors de llibres en català no para de créixer i la xifra total de lectors en llengua catalana arriba actualment a 1.041.000 de persones. Des de l’any 2007, el nombre de lectors en llengua catalana s’ha incrementat un 9,5%. En l’àmbit de les traduccions, la llengua catalana té un pes molt superior al que li correspondria per nombre de parlants en l’àmbit de les traduccions. I és que el català continua sent un any més la vint-i-dosena llengua més traduïda, superant llengües amb un pes demogràfic similar (búlgar, eslovac o grec). D’altra banda, el català ocupa la vint-i-sisena posició en volum de traduccions d’altres llengües.

Però més enllà de la presència en l’àmbit de la cultura i la literatura, les dades sobre els coneixements lingüístics van en augment. En el rànquing de llengües apreses de la Unió Europea, és a dir, les llengües no maternes que dominen els ciutadans, el català ocupa la setena posició, només per darrere de l’anglès (que és la primera llengua apresa), el francès, l’alemany, el castellà, el rus i l’italià. I això que és una llengua que no és oficial ni de la Unió Europea ni tampoc de cap estat (Andorra té un seguit de factors que en fan un cas diferent)!

La llengua catalana té un més que notable poder d’atracció. És una llengua útil que actua com a element de cohesió social i de llengua comuna. Aquesta capacitat, però, és inversament proporcional als intents i les polítiques per dividir-la i minoritzar-la. Fa una setmana vam conèixer que el govern Balear vol llibres en llengua “balear”, fa uns dies una nova sentència judicial del TSJC, esperpèntica, obligava a les escoles a canviar la llengua d’un grup si un sol alumne ho requeria… i la llista podria continuar i, per desgràcia, seria llarga. I malgrat tot, el dinamisme i la força de la nostra llengua es manté i en molts casos va en augment. Potser recordar-ho pot semblar una obvietat, però convé tenir-ho ben present: el paper de tots és important, institucions, govern i societat civil. En aquest cas, tant en les nostres activitats i accions individuals del dia a dia com les campanyes i accions que es realitzen des de la societat civil, com és el cas de la Plataforma per la Llengua.

Ara que s’acosta la Diada de Sant Jordi, és un bon moment per dir que estimem el català, sense complexos, sense exclusions. Encara que ells (aquest ells genèric que trobem en les institucions de l’estat, determinats mitjans de comunicació, estaments judicials, alguns partits polítics…etc.) no vulguin, nosaltres seguirem fent la nostra feina amb constància i, esperem, amb el suport de tothom.

Daniel Mundet

Quant a El Vell Blues

Però hem viscut per salvar-vos els mots, per retornar-vos el nom de cada cosa, perquè seguíssiu el recte camí d'accés al ple domini de la terra.
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Independència i etiquetada amb , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *