Nens, mengeu caramels, que no us cauran les dents! Així està cridant el polític i mes avall cantant el periodista castellanista davant l’escola. Per què saben que fins ara el poble català ha estat infantil i poruc (Clar, després del nazi castellanista d’en Franco).
Ara donen caramels a l’eixida de l’escola per què veuen que ja no ens amaguem sota una pedra. Però són bons aquests caramels?
Si ens els donen ells segur que no. Ens faran mal, continuaran espoliant-nos, retallant-nos i sabotejant la nostra prosperitat i creixement. Catalans! No prengueu caramels castellanistes, que fan mal, molt de mal, poden ser mortals.
I ja de passada no beveu a galet, que sou prou grandets. Vergonya us hauria de fer, que tant grandets i encara uns estiguin prenent el pèl i a més fent tanta por.
També pot ser que algú sigui un castellà que viu a Catalunya i li agradi molt no tenir infraestructures o quedar a l’atur o patir una retallada, tot sia pel bé del seu país. Però en aquest cas, si és estranger. Per què vota en un país que no és el seu, que voti al “pueblo”. I deixi de tocar-nos allò que no sona.
Definitivament els sospitosos moviments polítics que estan apareixent darrerament i són castellanistes (ja se’ls veu) que facin la seva activitat al seu país i deixin de sabotejar el nostre. No tenen dret fora del seu país. I nosaltres ja no som una colònia seva.
