Què fan un miler d’escocesos avorrits amb un pot de Margaret Astor? Fàcil: Braveheart. Aquest va ser un dels acudits més repetits quan es va estrenar el famós film panegíric de William Wallace, per cert, interpretat per un australià.
Sense pretendre evocar l’èpica que suposadament se li atorga a l’heroi escocès, aquesta setmana hem tingut algun exemple que aquí ja hem anat a la perfumeria. Fins ara, els representants polítics feien mans i mànigues per no maquillar-se, intentant convèncer la parròquia que el problema entre Catalunya i Espanya és d’incomprensió, quan l’evidència empírica acredita que és un conflicte amb totes les de la llei.
La sentència del TSJC, l’enèsima que qüestiona la immersió, escrita en espanyol i signada per un magistrat investigat en el cas ITV -que deu fer punts per evitar la imputació…- ha estat dictada la mateixa setmana que es fa pública la guardioleta de 10 milions d’euros que té el CNI per lluitar contra l’independentisme.
Dos fets que ha estat contraatacs amb un simbolisme intel·ligent, audaç i amb prou perspicàcia per tal d’elevar la moral de la tropa indepe que darrerament tenia gana de grans moments. Els diputats de la CUP, l’hàbil tàndem format per Fernàndez i Arrufat, i la terna republicana a Madrid, els imprescindibles Bosch, Tardà i Jordà, s’han pintat de blau i han plantat cara. Uns amb una fredor encomiable; els altres, amb una mordacitat que sovint s’enyora en política.
Potser són unes anècdotes, d’acord. Però també haurien de ser un aperitiu del que tots aquells que defensen la virtual causa catalana els pertocaria fer. D’acord, Espanya -que ja s’ha mobilitzat en mode conflicte – tenen l’estat i tota la intel·ligència, informació i aparell que el forma. D’acord, les contramesures catalanes, ara per ara, semblen febles davant les primeres envestides estatals, però ara comencen a tenir un simbolisme interessant.
De fet, si una cosa ensenya la història és que en el combat, la força de la voluntat sempre pesa més que no pas l’estratègia i el coneixement previ, el que ara té l’Estat. Al final, el que sempre compta és la força objectiva, i en el cas català aquesta es tradueix en grapats d’audàcia, ràpids contracops i sobretot, sobretot, una ingent capacitat de resistència. De moment, els primers maquillats se n’han sortit. Han posat nerviós l’adversari, han caigut en el parany. Si això continua així, Margaret Astor vencerà el CNI
