«Per entendre la fauna política catalana és cabdal conèixer d’on ve cadascú. La ideologia, molt sovint, és un tema secundari»
Vivim en un país petit i terriblement endogàmic. Convé tenir-ho molt present. Per entendre la fauna política catalana és cabdal conèixer d’on ve cadascú. De quina família política procedeixen, quin són els seus pares polítics (i biològics), a quin sindicat universitari han militat, amb qui estan casats o, fins i tot, amb qui van a jugar a futbol. La ideologia, molt sovint, és un tema secundari. Aquestes qüestions, que per molts poden semblar supèrflues, són fonamentals per interpretar moltes de les decisions dels nostres actuals governants.
L’oasi català no ha estat mai el resultat d’amplis consensos ideològics, sinó més aviat l’acord d’unes quantes famílies polítiques per mantenir l’status quo. Per entendre el nostre país, i més concretament com s’han edificat Convergència i l’actual govern de Catalunya, és imprescindible rescatar «Ara sí que toca!» (Edicions 62), el llibre que el periodista Fracesc-Marc Álvaro va publicar l’any 2003 i que explica a la perfecció qui és qui a la política catalana i com han arribat al lloc que ocupen. El llibre, que està escrit en el context de la Catalunya postpujoliana, t’ajuda a entendre moltes de les situacions, designacions de càrrecs i decisions que s’han realitzat a la política del nostre país aquests últims anys. El llibre és un afinat anàlisi dels darrers anys del pujolisme i, al mateix temps, de la construcció de l’entorn del president Mas. Álvaro fa una cirurgia precisa i terriblement acorada d’aquell context polític. Un context determinant que t’ajuda a entendre on som ara i com hi hem arribat.
És fonamental rescatar el llibre de Francesc-Marc Àlvaro per entendre les seqüeles que –fins a dia d’avui- han comportat la guerra entre Pujol i Roca, com David Madí va arribar a ser la mà dreta de Mas, l’ascens hipersònic d’Oriol Pujol o com s’han configurat les famílies convergents. «Ara sí que toca!» –que convindria urgentment reeditar- és
