«Mentre que un sol alumne que demanés espanyol podria canviar tota l’aula, a 30 alumnes que demanessin català no se’ls faria ni cas. Un total despropòsit»
Espanya a vegades no hi ha qui l’entengui. Quan tot indicaria que per als interessos espanyols el millor seria amorosir l’anticatalanisme i fer gestos cap a Catalunya, acaba sortint finalment la psicologia profunda i clava garrotada. Van fent amics, que diria aquell amb ironia.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TJSC), que no és cap institució autonòmica perque la Justícia no està descentralitzada, va emetre ahir una sorprenent interlocutòria en què insta la conselleria d’Ensenyament a introduir el castellà a les aules on hi hagi algun alumne els pares del qual demanin l’escolarització en castellà per via judicial.
La interpretació és molt greu i no té precedents, perquè significa que un sol alumne podria fer canviar l’idioma de la classe. Un fet que porta implícita la inversemblant interpretació que els catalans són ciutadans de segona, no només a l’Estat espanyol, sinó també a Catalunya. Mentre que un sol alumne que demanés espanyol podria canviar tota l’aula, a 30 alumnes que demanessin català no se’ls faria ni cas. Un total despropòsit que va més enllà d’un atac a l’escola catalana, és que als catalans se’ns tracta d’estrangers menys a l’hora de pagar l’espoli fiscal.
