La filla de Manuel Carrasco i Formiguera avisa que Catalunya segueix essent la «bèstia negra» d’Espanya.
Emotiu, contundent, sentit i breu. Així ha estat el discurs de la filla de Manuel Carrasco i Formiguera, Rosa Maria Carrasco, en l’homenatge que s’ha celebrat aquest matí en record del 75 aniversari de l’afusellament del llavors president d’Unió Democràtica de Catalunya a mans de les tropes franquistes a Burgos.
Un discurs que ha contrastat amb la suavitat dialèctica -però en línia- amb la que s’han expressat els seus predecessors, el president de la Generalitat, Artur Mas, i el president del consell nacional d’UDC, Ramon Espadaler, en substitució al líder dels demòcrata-cristians, Josep Antoni Duran i Lleida, que s’ha absentat per «indisposició». L’acte també ha comptat amb la presència de representants de diverses forces polítiques com Núria Segú del PSC, Oriol Amorós d’ERC, Dolors Camats i Jaume Bosch d’ICV i Carmen de Rivera de Ciutadans.
Si Mas ha recordat que el líder d’UDC parlava de tenir un estat com ara defensa bona part de la societat catalana, i Espadaler ha clamat un «Visca Catalunya Lliure!», no acostumat en les seves intervencions, Rosa Maria Carrasco ha carregat amb força inflant el record i el testament simbòlic del seu pare. Tots tres envoltats per tombes de prohoms de la història independentista, com els Germans Badia, que reposen en la mateixa plaça de la Fe del cementiri, com una conxorxa d’una generació que va maldar per una Catalunya lliure.
Amb la veu encara resonant del president d’Unió de Joves, Iban Rabasa, amb el clam «Carrasco és viu!», la filla del president d’UDC assassinat ha recordat que Catalunya continua essent la «bèstia negra d’Espanya». Repassant amb fina orfebreria el llegat del seu pare màrtir, ha demanat pregar conjuntament un Pare Nostre en pro del «poble català, per actuar com un sol poble, com una Catalunya capaç d’unir-se en moments tan difícils».
«Si ens ho proposem, seguem cadenes!», ha cridat Rosa Maria Carrasco, davant un silenci sepulcral refredat per la fortalesa de l’expressió, pel record amarat d’una indignació controlada i per un nom que discretament ha esdevingut un referent colpidor de la lluita independentista. Això sí, la paraula independència ni s’ha pronunciat. Massa dura per un matí on a Burgos van fer un màrtir.
