Portem una temporada llarga on el rumor sembla formar part ja del sistema. Vàrem viure un punt àlgid en plena campanya electoral. Determinats mitjans espanyols -i espanyolistes- van irrompre amb contundència, fent ús de quelcom que mai pot qualificar-se de rigor informatiu.
Les mitges veritats, les insinuacions, les mentides declarades, han estat un recurs molt espanyol que comença a fer fortuna a casa nostra. Els catalans, que en uns altres temps, érem considerats gent de llei i ordre, ara ens veiem prou temptats per la via del safareig.
Molts són els que de forma bastant hipòcrita intenten treure rèdit d’un rumor llençat al vent. Començant per determinats polítics i continuant per un nombre indecent de ciutadans “normals”, tal i com permet comprovar les xarxes socials.
Des que el passat 11S es va posar en dansa el moviment popular, majoritari, que vol assolir la independència respecte d’Espanya, hem assistit a episodis francament inimaginables en un sistema democràtic homologat. Tot i aquesta guerra bruta, estem convençuts que això no farà canviar el rumb de la causa sobiranista catalana, ans el contrari.
Però un cop vist com l’aparell d’aquest Estat té tota la nostra classe política, punxada, gravada i retratada, ens preguntem què passarà el dia després. Haurem de suportar més desestabilització a casa nostra, per mor de l’espanyolisme? Com podrem combatre el joc brut, que de ben segur continuarà?
Urgeix recuperar un sistema de valors on la rumorologia no acabi essent un referent col·lectiu de primer ordre. Altrament, anem cap a una indefectible tercermundització nacional, on el linxament públic pot acabar passant per damunt del que hem d’entendre per justícia.
Per adobar la qüestió, fa ben poc que un grup “d’intel·lectuals” reclamava una Catalunya independent sense exèrcit. Potser que en endavant comencem a pensar com ho fan els Estats “normals”. O canviem la intel·lectualitat. Els exèrcits lliuren moltes classes de batalles i, a fe del que estem assistint avui, l’últim que podem fer és renunciar a restar en una indefensió absoluta. Ens caldrà gaudir d’un servei d’intel·ligència de primer ordre, per garantir la nostra llibertat.
