Fa temps que una majoria creixent de catalans entén que en les condicions actuals sorgides de la Constitució del 78 Catalunya no es pot realitzar en cap sentit, ni culturalment ni econòmicament ni organitzativament, en el món.
La insatisfacció ha anat en augment a mesura que tots els intents de fer camí han estat tallats de soca-rel per part dels òrgans de Poder de l’Estat espanyol.
Primer es deia que havíem de fer “pedagogia”, després que si refer els “ponts de diàleg”…. Amb tot, la darrera proposta del Parlament de Catalunya feta al Congreso per a establir aquests “ponts de diàleg” per a fer la consulta sobre el Futur de Catalunya ha estat votada en contra per a la totalitat de les forces espanyoles allà representades, el govern, l’oposició i l’oposició de l’oposició, tots al uníson.
Tot i així, des de el parlament es continuen realitzant els processos de confegir una “llei de consultes” catalana, i d’altres, per tal que “la consulta” es pugui realitzar en “un marc legal”, to i que aquestes iniciatives responen, hores d’ara, a realitzacions, tot i que sense efectes, necessàries, purament “formals” per acomplir un expedient que ens justifiqui, en el món mundial, a anar més enllà i encarar la resolució d’una “declaració unilateral de independència” en el si del Parlament.
Tot això, però, és un camí minat, ple de paranys endegats a tothora pels quintacolumnistes sabotejadors.
Tot i que la manifestació de l’onze de setembre passat va fer explícita la demanda del poble català, “Un Nou Estat a Europa”, i que les eleccions posteriors del 25 de Novembre van corroborar a les urnes aquesta majoria per a la independència, des dels mitjans de comunicació, capturats per a “la tebior” de l’establishment polític i econòmic, es posa permanentment en dubte aquesta majoria, de manera més o menys velada introduint pors i dubtes sobre “la capacitat”, introduint possibilitats de fer preguntes que no interessen a la majoria, introduint “possibilitats menys arriscades” d’arribar a una solució pactada amb l’Estat per a un nou finançament de Catalunya, etc, etc, etc…
Tot això va acompanyat d’una legió de vividors progressistes que van postulant que el “govern Mas” és un fracàs sonat per què avui estem econòmicament pitjor que l’any passat. Tots aquests son els que blasmen frau Merkel i la titllen amb tota mena de qualificatius tot i que cap d’ells, absolutament cap, té a mà cap proposta concreta de “millora de l’oferta”, de la producció, que mereixi la més mínima atenció dels inversionistes. És clar que per aquests “el creixement econòmic” és una qüestió de “voluntat política”, així ho venen i així es retraten.
Ara recordo com el senyor Pere Navarro va respondre a una periodista quan aquesta li preguntava si entrarien o no al govern, “govern d’emergència nacional”, i quines eren les condicions per a entrar-hi. El senyor Navarro va dir, si fa o no fa, que volien, per exemple, que les escoles “d’elit” concertades que separen nens i nenes no tinguessin ajuts públics…, un gran programa de govern per al creixement socioeconòmic de Catalunya, com tothom pot veure…
Tot i això, continuen marejant la perdiu, com també ho fa el senyor Duran amb la seva indefinició. Si parem un xic d’atenció ens adonarem de que la majoria d’actors polítics de Catalunya en un moment o altre s’han sentit compel·lits per la demanda de independència del poble català i el procés de realització de la consulta, i s’han pronunciat sobre “el què votarien” en un referèndum per a la independència, alguns ens han dit que votarien “sí” i altres que votarien “no”, però que jo sàpiga en Duran no s’ha pronunciat mai…
Part d’establishment econòmic de Catalunya colla tant com pot, es nota molt, sobre tot, en el control dels mitjans de comunicació.
Mentre, els espanyols es dediquen, tant com podem, a fer veure que res de tota això de la independència va amb ells, deu ser cosa de quatre exaltats…, i es dediquen també, a allunyar més i més, tant com els sigui possible, la fita, per tal que els catalanets i catalanetes vagin deixant de pedalar a mesura que la independència, com a fita, es pugui anar mostrant com a una “cabòria” improductiva.
Per a si això fos poca cosa, “els més independentistes” volen ara que per a la diada d’enguany no fem cap manifestació, ara volen que fem una “cadena humana”, que potser ens volen algun mal?…. N’hi ha que es dediquen a convocar “manifestacions per a la independència” pel seu compte, que ens volen fer fer el ridícul?, que treballen per l’enemic?…. La nostre manca d’intel·ligència és la mina més preocupant de totes per què finalment, en democràcia, tot depèn de les majories i si aquestes estan guiades per a l’estupidesa i no son prou fortes i consolidades es poden malbaratar.
La perdiu és morta però la nostre estupidesa continua rampant.
Si tot depèn de nosaltres hauríem d’ésser un xic més assenyats i anar per feina defugint riscos innecessaris.
