El bo i millor del pensament econòmic català reunit al Cercle d’Economia parlava dies enrere de les incongruències copsades en els missatges contraris a la independència de Catalunya. Els ponents vinguts dels Estats Units van triar adreçar-se a les elits del país reunides al local de l’Eixample barceloní.
En paral·lel la segona autoritat política a Catalunya plantejava ajornar la consulta sobre la sobirania catalana al·legant la dificultat del moment econòmic que vivim. Això es combina amb una apel·lació del president Mas al seu govern a restablir ponts amb Madrid afegida a una reunió secreta amb Mariano Rajoy.
Aquestes situacions il·lustren com fins i tot les persones més preparades i les de més rang alimenten el discurs que vincula les ambicions catalanes amb una febrada que passarà amb la crisi. Ningú parla de la profunditat històrica de la nostra singularitat. Ni la presidenta d’una institució amb més de 700 anys d’història.
En la construcció del debat sobre una identitat catalana necessitem esmenar errors i parlar amb els veïns. Però també que els catedràtics s’adrecin a la gent del carrer i els polítics abracin la bandera. I això no és pas quadrar el cercle. És dir que som més que una crisi.
