Cada dia que passa, cada nova decisió que pren el govern central, cada declaració que fan, cada gest que fan… tinc més clar que no saben cap on va tota aquesta nau. No en tenen ni idea i no hi ha un projecte clar per treure tot el país de la crisi econòmica. Malauradament hi ha una sèrie de fets que així ho demostren i ens evoquen a la fàcil solució de l’esperar el final de la tempesta.
Si agafes les decisions que pren l’executiu central durant un mes veuràs que cada nova decisió que arriba és un pedaç mal posat. Sabeu quan éreu petits i us trencàveu els pantalons? La mare venia i et posava un pedaç perquè aquells pantalons eren nous, amb la gran diferència que tenien un gran forat. La situació que tenim davant nostre és el mateix. Tenim un país que ens diuen que va bé, apliquen una sèrie de polítiques però senzillament estan posant pedaços sobre d’altres decisions.
Fa temps que s’està posant l’accent als més joves. Amb una taxa juvenil que fa plorar van començar una sèrie d’ajustaments amb ajudes perquè els menors de 30 anys els hi arribessin unes subvencions per tirar endavant el seu projecte i que es transformessin en emprenedors. La realitat és crua, dubto que hagi tingut un bon efecte sobre l’economia. Un emprenedor pot tenir un bon negoci, però a vegades necessites varis intents per trobar el projecte que realment triomfarà.
S’ha dictat aquest tipus de política però és una decisió encertada o només és una acció de cara a la galeria? Diria que és el segon sinó mirem una altra decisió. En l’últim Consell de Ministres es va decidir castigar la jubilació anticipada. A més, no fa pas massa es va endarrerir l’edat de jubilació. Amb aquesta nova acció es pretén que la gent no es retiri als 65 anys sinó que si estan facultats puguin seguir treballant. Què fem amb els que tenen treballs físics i estan tocats físicament?
Però em plantejo una nova pregunta, com voleu que la gent es jubili més tard dels 65 anys si hi ha una taxa de desocupació que supera els 5 milions d’aturats? Algú m’ho pot explicar? No trobo cap mena de lògica agafant els números. La realitat la conec, no hi ha diners per garantir les pensions i aquest fet comporta que es prenguin decisions sense direcció. Algú em diu on està el per tots coneguts Pacte de Toledo?
El mateix ens podríem dir quan parlem de la dació en pagament. Fa uns dies i després de pressió popular, el govern central va acceptar la proposta d’estudiar un fet que afecta a moltes famílies que no poden fer front al deute contret amb el banc. La setmana passada es va fer pública una sentència que dóna la raó als ciutadans afectats per condicions abusives. No penseu que van acceptar-ho perquè ja sabien de l’existència de la sentència en aquest sentit?
Aquests són alguns fets que es poden apuntar per demostrar que hi ha una autèntica deriva. Almenys al meu entendre. No hi ha ningú que sigui capaç de sortir i dir ara farem això, ara farem allò sinó senzillament deixen passar la tempesta. Al final m’hauré de creure allò que deia la historiografia clàssica. Segons la Bíblia hi ha set anys de vaques grasses i set anys de vaques esquelètiques..
Va ànims que ja portem cinc anys de crisi econòmica. Només ens en falten dos i ja haurem passat els set anys de vaques esquelètiques. El pitjor de tot plegat, és el rastre desolador que ens trobarem a l’any 2015 quan comencem a sortir de la crisi i hi hagi una recuperació econòmica, veurem que s’han carregat tot l’estat del benestar i el pitjor de tot plegat és que seguirem en el mateix punt del continent…
