– Quan en el decurs dels esdeveniments de la història es fa necessari per a un poble, dissoldre els vincles polítics que l’han lligat a un altre, i prendre entre les nacions de la Terra el lloc separat i igual al que les lleis naturals li donen dret, un just respecte al judici de la humanitat exigeix, que declari les causes que l’impulsen a la separació.
– Sostenim com evidents per si mateixes aquestes veritats: que tots els homes són iguals, que són reconeguts de certs drets inalienables per les lleis internacionals, que entre aquests esta la vida, la llibertat i la recerca de la felicitat, que per garantir aquests drets s’institueixen entre els homes els governs, que deriven els seus poders legítims del consentiment dels governats; Que sempre que una forma de govern es torni destructora d’aquests principis, el poble té dret a reformar-la o abolir-la, i instituir un nou govern que basi seus fonaments en aquests principis, i que organitzi els seus poders de tal manera que a ells els sembli més probable que generi la seva seguretat i felicitat.
– La prudència, és clar, aconsellarà que els governs establerts fa molt temps no es canviïn per motius lleus i transitoris, i d’acord amb això, tota l’experiència ha demostrat que la humanitat està més disposada a patir, mentre els mals siguin tolerables, que a fer-se justícia mitjançant l’abolició de les formes a què està acostumada. Però quan una llarga sèrie d’abusos i usurpacions, que persegueix invariablement el mateix objectiu, evidencia el designi de sotmetre sota un despotisme absolut d’una majoria imposada, és el seu dret i el seu deure, enderrocar aquest govern iproveir noves salvaguardes per al seu futur progrés.
– Tal ha estat el pacient patiment del poble de Catalunya, com ho és i ho va ser el d’altres pobles i colònies pertanyents a la corona d’Espanya, alguns dels quals ja fa temps van fer valer la seva independència, i tal és ara la necessitat que les compel·leix a alterar el seu antic sistema per aconseguirla també. La història del regne és una història de repetides injúries i usurpacions, l’objecte principal dels quals és i ha estat l’establiment d’un absolut control sobre aquests estats, conquerits mitjançant la força i subjugats al poder mitjançant l’anul·lació repetida dels seus signes distintius, el seu poder econòmic i la seva cultura. Per provar això, sotmetem els fets al judici d’un món imparcial.
– Espanya ha refusat assentir a les lleis més convenients i necessàries al bé públic del poble de Catalunya, primant l’interès centralista i del govern espanyol, a costa de l’empobriment de la regió i amb abús de poder manifest i flagrant. El que ha portat fins i tot al dèficit fiscal que ha enriquit a altres zones de més interès per al govern d’Espanya a costa de les arques dels ciutadans Catalans.
– Ha promulgat i promulga lleis que debiliten, de forma clara i premeditada, la cultura i la llegua pròpies del poble Català, en favor de les seves i amb una clara intenció d’aniquilació de la identitat del Poble Català en el seu conjunt. Buscant la dissolució d’aquest en el si dels pobles annexionats per Castella.
– S’ha esforçat en destorbar els progressos de la població en aquest estat, apropiant-se dels èxits i de les consecucions dels seus ciutadans, en nom i sota bandera de l’estat espanyol. Sent així l’esforç en les disciplines esportives, descobriments científics, i altres mèrits, promulgats en nom del seu propi estat i sota la seva bandera i el seu himne. El que beneficia directament a la seva imatge i progrés, i no a la del seu veritable artífex: el poble de Catalunya i la seva Nació.
– En l’ordre judicial, ha obstruït l’administració de la justícia, oposant-se a les lleis necessàries per consolidar l’autoritat d’una justícia Catalana, amb jutges i tribunals generals que depenen només de la seva voluntat, per rebre d’ell el nomenament dels seus llocs de treball i pagament dels seus sous. El mateix que passa amb funcionaris i empleats públics de l’estat espanyol en general.
– Ha atemptat a la llibertat civil dels ciutadans posant contribucions sense el consentiment exprés del poble Català i privant-nos en molts casos de les defenses que proporciona el ser jutjat en els nostres propis furs i declarant-se ells mateixos investits amb el poder de dictar lleis per a nosaltres en tots els casos, foren els que foren.
– Ha obligat als nostres conciutadans a actuar contra la seva pàtria, negant-los la identitat i injuriant la seva imatge internacional, per haver de presentar-se com espanyols en lloc de com a catalans. Doncs se’ls ha negat aquest dret d’autodeterminació en qualsevol representació política, empresarial o esportiva de nivell internacional.
– A cada grau d’aquestes opressions en que hem suplicat per la reforma en els termes més humils, les nostres súpliques han estat contestades amb repetides injúries. Un regnat, el caràcter del qual està marcat per tots els actes que defineixen el despotisme del major, no és apte per ser el governador d’un poble lliure. I més si considerem que segueixen governats pels descendents dels que ens van envair i sotmetre per la força de les armes fa 300 anys ja, cosa que no ha dret en un món lliure i en una societat democràtica.
– Tampoc hem faltat a la consideració deguda cap als nostres germans els habitants del Regne Espanya; advertit-los sovint de l’atemptat comès per la seva legislatura al estendre una il·legítima jurisdicció sobre les nostres. Els hem recordat les circumstàncies de la nostra postura, hem apel·lat a la seva natural justícia i magnanimitat, conjurant-los pels vincles del nostre origen comú a renunciar a aquestes usurpacions que inevitablement acabarien per interrompre la nostra correspondència i connexions. També s’han mostrat sords a la veu de la justícia i consanguinitat. Hem, per tant, sotmetre’ns a la necessitat que anuncia la nostra separació, i tractar-los com a la resta del gènere humà: enemics en la guerra i amics en la pau.
– Per tant, nosaltres, el poble de la nació Catalana, en lliure i obert referèndum universal, apel·lant als governs del món lliure, per la rectitud de les nostres intencions, i en el nom i amb l’autoritat del poble d’aquesta gran nació,publiquem i declarem el present: que el poble Català i els seus territoris són, i per dret han de ser, un estat lliure i independent, que està absolts de tota obligació de fidelitat a la corona Espanyola, que tota connexió política entre ells i l’estat de la corona d’Espanya, és i ha de ser totalment dissolta i que, com a estat lliure i independent, té ple poder per fer la guerra, concloure la pau, contraure aliances, establir comerç i fer tots els altres actes que els estats independents poden per dret efectuar. Així que, per sostenir aquesta declaració amb una ferma confiança en la protecció de les nacions del món lliure, nosaltres hi oferim el nostre esforç, el nostre honor i les nostres vides.
Signat: El Poble de Catalunya, … i tots aquells que creuen en ell
