Diàleg sí, però cap a l’Estat propi?

«Espanya és com és, pot cedir en petits detalls, però respon amb intolerància contra la diferència nacional»

En les darreres setmanes ha començat una ofensiva des d’alguns sectors per introduir el concepte diàleg en la política catalana, com un intent en va de reconduir el procés sobiranista. El president Artur Mas va demanar als consellers que dialoguessin amb els ministeris per evitar una situació literal de fallida de la Generalitat. I és molt raonable aquesta decisió, perquè el govern català ha de tenir cura també del dia a dia. Si no, podria arribar que no pogués pagar les nòmines a fi de mes.

Però això no té res a veure amb aparcar el camí de Catalunya cap a l’Estat propi, i la consulta que s’ha de celebrar l’any vinent. Alguns mitjans estan literalment intoxicant fent una reinterpretació del diàleg com un retorn a l’Espanya de la Transició.

Però que ningú no es refiï  que Espanya és com és, pot dialogar en petits detalls, però respon amb intolerància contra la diferència nacional. L’historiador Joan B. Culla ho explica en una entrevista avui al Singular. Ja no és possible una marxa enrere  perquè la centralitat del país ha fet el pas. I la política s’hi acabarà acomodant.

esd

Quant a El Vell Blues

Però hem viscut per salvar-vos els mots, per retornar-vos el nom de cada cosa, perquè seguíssiu el recte camí d'accés al ple domini de la terra.
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Independència i etiquetada amb , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *