«Una cadena pacífica serà la millor targeta de presentació global per a la gent que l’onze de setembre d’enguany mirarà la televisió arreu del planeta»
L’Assemblea Nacional Catalana (ANC), conjuntament amb Òmnium Cultural, ha decidit que la propera Diada Nacional els catalans fem una gran cadena humana que recorri el nostre país per demostrar que som un poble unit i que volem la independència de Catalunya. És una gran idea per diverses raons. La primera és evident: fer una altra manifestació massiva, l’èxit de la qual no dubto en absolut, podria donar la sensació que som al punt de partida i que hem avançat poc en el camí del dret a decidir. Podria ser percebut una mica com “El dia de la marmota”. Sé que és un argument injust perquè, si mirem el retrovisor, la feina que s’ha fet des de la darrera Diada Nacional és colossal. Però no deixa de ser veritat que cal fer un pas més en la mobilització popular.
La segona raó és la connotació històrica i política d’aquesta iniciativa. L’estiu de l’any 1989, quan el bloc comunista europeu s’ensorrava irremeiablement, els ciutadans de les tres repúbliques bàltiques ocupades per la URSS (Estònia, Letònia i Lituània) van formar una llarguíssima cadena humana que va unir els tres països. L’enorme filera humana va ser un clam per la llibertat que va unir les tres capitals: Tallin, Riga i Vilnius. Jo era llavors un nano, però recordo perfectament les imatges de televisió i les cares d’aquella gent que plantava cara al règim soviètic amb les úniques armes de la raó, la dignitat i la solidaritat. Només demanaven dues coses: la sortida de l’exèrcit soviètic i la llibertat.Aquí es poden veure algunes imatges i no em negaran que posen la pell de gallina.
La cadena humana bàltica, que va rebre el nom de “Baltic Way”, va aplegar quasi dos milions de ciutadans de tres nacionalitats al llarg de 600 quilòmetres. La data triada, el 23 d’agost, no va ser cap caprici ni casualitat: marcava el 50 aniversari del terrible cèlebre acord entre els ministres d’Exteriors dels règims nazi i comunista, Joachim Von Ribbentrop i Viatxeslav Molotov, respectivament, que va llançar les tres repúbliques bàltiques, llavors independents, a les urpes de Moscou. Uns pocs milions de ciutadans europeus havien viscut mig segle sota l’opressió per un acord polític entre Adolf Hitler i Josif Stalin. Vist amb perspectiva, sembla increïble.
Evidentment, el nostre cas és diferent, però no pas tant. Catalunya també va ser conquerida per les armes i un tractat entre tercers, al qual no hi vam ser convidats, va ratificar el canvi de fronteres. Una bona colla de dictadors va perpetuar aquesta ocupació i l’any vinent també commemorem una data rodona d’aquella desfeta nacional. Una cadena humana infinita (que recorri la N-340 de Barcelona a Tarragona i la N-II de la Jonquera a Lleida, per exemple) pot ser una eina de visibilitat internacional de magnituds còsmiques. Una cadena pacífica, ben feta, alegre i cívica serà la millor targeta de presentació global: no pas als governants internacionals ni als periodistes, que també, sinó a la gent que l’onze de setembre d’enguany mirarà la televisió arreu del planeta.
Jaume Clotet
