Ahir, 13 de març del 2013, es van complir 702 anys de la batalla de Cèfis, en la qual l’exèrcit almogàver va vèncer Gualter V de Brienne, duc franc d’Atenes. Algú n’ha sentit contar res? Algú va veure alguna celebració o commemoració fa dos anys, quan es va complir el 700 aniversari? Algú recorda que la Generalitat fes un mínim recordatori el 2003, any que es complia el 700 aniversari de l’arribada de Roger de Flor i els almogàvers a Constantinoble?
La relació dels moderns catalans amb les gestes de la Companyia Catalana a Orient és digna de psicoanalista. Ens passem la vida lamentant que hem perdut sempre les batalles, després celebrem la derrota de l’11 de setembre del 1714 i, quan tindríem una cosa interessant per commemorar i recordar, com és l’Expedició a Orient, no en fem cas. El coneixement que té al català mitjà d’aquells temps dels ducats d’Atenes i Neopàtria, dels 77 anys que Atenes va ser una ciutat regida per normes basades en els Usatges de Barcelona i on el català era llengua oficial, el record de quan el Partenó era una església (la Seu de Santa Maria de Cetines, segons documents catalans de l’època) i hi oficiava missa un arquebisbe català de cognom Ballester, tot això, tot, està absolutament oblidat.
Cada cop que hi ha una oportunitat, en forma de centenari, de rescatar aquests fets i posar-los damunt la taula, els catalans tornem a fer el ridícul. I que no em digui ningú que és una qüestió de pressupost: un país que es pot permetre el luxe de pagar a un individu un sou de més de 120.000 euros perquè coordini el centenari de Salvador Espriu, té els mínims diners per fer-ho. El que no hi ha, són ganes. I, potser, ni tan sols els mínims coneixements històrics.
Com en tantes coses, en aquest tema els catalans ens debatem en els falsos dilemes del progressisme i la correcció política. Ens sap greu commemorar fets guerrers, nosaltres que estàvem contra la guerra de l’Iraq. Ens sap greu, a més, perquè els almogàvers eren salvatges (com si tota la resta de soldats medievals no ho fossin!). El súmmum del ridícul el va fer fa uns anys l’exconseller Joaquim Nadal, amb una aportació a la restauració d’un dels monestirs del Mont Athos, per compensar els grecs que els almogàvers l’havien saquejat el segle XIV.
Com volem que no hi hagi dèficit fiscal, si som tan rucs! La Generalitat, que no hi té res a veure, va posar calers de la seva butxaca. Mentre, la monarquia espanyola hereva del títol (Juan Carlos I és, encara avui, duc d’Atenes i Neopàtria) es gasta ens diners en safaris a Botswana. Quan deixarem de fer el ridícul?
