Sorprèn que sorprengui l’actuació de la fiscalia general de l’estat per mandat del govern del Partit Popular en el reprovament i més que probable destitució del fiscal general de Catalunya. Darrera d’aquest tipus d’actuacions no sols hi ha un marcat sentit anti-democràtic, del qual ja n’ha donat moltes probes el govern d’Espanya, el que realment hi ha, és un marcadíssim objectiu : Esborrar i dilapidar qualsevol cosa que faci olor a que Catalunya finalment decideixi el seu futur lliurement. L’autèntic terror d’en Rajoy i les seves ordes, és que si es fa una consulta ,vinculant o no, aquesta tingui recolzament institucional, perquè són plenament conscients que seria un tsunami que els escombraria.
La seva tàctica ? La de sempre. Malgrat saber, com saben, que la seva política d’oposició activa a totes les iniciatives de normalització nacional, via TC o per ” decretazo ( immersió lingüística, Prohibició de les curses de braus, etc) , els hi reporta un creixent rebuig al nostre país, no és així de l’Ebre enllà, on els fruits d’aquest tarannà espanyolista anti-Català, té un acolliment molt favorable fruit de la contra-informació del mitjans públics i privats. Aquest arguments, també són una excel.lent eina per fer de contrafort d’un edifici que s’ensorra econòmicament, que a nivell internacional no té cap avalador, i que té un futur absolutament negre. Un edifici en runes que s’anomena Espanya.
La nostra tàctica ? No deixar-nos arrossegar. Tenir clar que com a nació tenim futur. Cercar l’aval internacional de forma discreta, preparant la nostra marxa. Parlar amb PIMES, autònoms i grans empreses. Explicar als treballadors/es d’arreu, que les polítiques socials i el repartiment de la riquesa serà més justos i equitatius.Fer polítiques d’insubmissió, que despertin les poques consciències que encara estan adormides a casa nostra, que envalentonin als nostres soferts compatriotes i que demostrin que quan tens raó, la llei pot ser amoral i per tant des-obeïda.
Els governants ? Ser coherents amb la voluntat del poble expressada a les urnes i al carrer, fent-se seu el mandat popular. Deixar de banda vies inútils que sempre tornen al punt de partida del mur de l’intransigència espanyola. Pujar-se les mànigues de la camisa, posar-se bon calçat i emprendre el camí definitiu al costat de la nostra gent. Tenim pressa i ja fem tard.
El patiment d’un poble no està subjecte a prioritats. DECLARACIÓ UNILATERAL D’INDEPENDÈNCIA.
