La força de l’independentisme

L’independentisme hauria de sortir de la clandestinitat. Els partidaris de l’estat propi, que probablement són una majoria dels ciutadans de Catalunya, troben dificultats per aparèixer en públic. Hi ha tres factors que compliquen la seva visibilitat. En primer lloc una excessiva confiança en la responsabilitat dels partits polítics per liderar el procés.

Les darreres eleccions al parlament van desdibuixar el que és el gran projecte comú del catalanisme del segle XXI perquè, per la lògica electoral, cada partit polític es va presentar amb propostes que insistien en les diferències.

Va ser una feblesa no donar un suport unitari i contundent a Artur Mas com a líder que ha de negociar el procés a Espanya i a Europa. Per completar el protagonisme dels partits i de les institucions, s’hauria de fer visible el suport de tota mena d’entitats i agents socials en el camp econòmic, cultural, tecnològic, artístic i educatiu, a la sobirania catalana. Han de gosar manifestar el seu independentisme des-acomplexat, de manera complementària al que correspon fer a institucions i partits.

Fèlix Martí

Quant a El Vell Blues

Però hem viscut per salvar-vos els mots, per retornar-vos el nom de cada cosa, perquè seguíssiu el recte camí d'accés al ple domini de la terra.
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Independència i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *