Ara és l’hora de no ser traïdors, ara és l’hora d’estar convençuts que tot el que diuen i ens ensenyen és pura teatralitat, ara és l’hora de creure en la innocència de polítics i empresaris –quan es demostri culpabilitat, ja s’actuarà en conseqüència–, cal seguir el camí traçat en el full de ruta previst i, de veritat, que ni la prudència ni la por ni el dubte ens facin traïdors.
Era un 11 de setembre de 1977 a Sant Boi del Llobregat quan, en la seva intervenció, Jordi Carbonell –el gran lluitador català– va exclamar: “que la prudència no ens faci traïdors”. Va ser el moment precís que tots plegats vam prendre consciència que es podia encetar una nova etapa política i social fugint del malson de la dictadura.
Va ser aquell 11 de setembre que posàrem tota la nostra esperança en un nou camí que s’albirava més desbrossat, més fàcil de netejar, però a la vegada teníem un gavadal d’incerteses i moltes pors. Calia ser prudents i estar preparats per no fer ni un pas enrere però també per veure-les venir perquè els tentacles del postfranquisme no ens clavessin mossegades.
Jordi Carbonell ens alertava d’aquesta prudència però a la vegada ens avisava que no podíem malmetre tota la feina feta per molts catalans durant la llarga nit de la dictadura. S’acabava més o menys la clandestinitat i s’iniciava un nou projecte que, si més no, ens podia deixar respirar.
Han passat 39 anys i hem fet un bon tros de camí, però encara no hem arribat al final de forma plenament satisfactòria. Ahir es va constituir un nou Parlament de Catalunya. Per primera vegada, la societat catalana ha parlat de la forma més civilitzada possible. Ho ha fet votant. Per primera vegada, el poble de Catalunya s’ha manifestat clarament per desconnectar-se d’Espanya, una Espanya que ens escanya, que ens espolia, que no ens deixa caminar sols. Una Espanya que ens obliga a acatar les seves lleis sense discussió possible mentre ens impedeix de complir les nostres, que molt sovint són recorregudes i queden sense efecte.
Representants de JxSí celebren el resultat del 27-S
Hem arribat a una cruïlla en la qual podem emular Jordi Carbonell per dir que la por no malmeti de tots plegats durant tants anys. L’Estat Espanyol i tota la seva maquinària política i judicial –quan li convé fins i tot envia la policia–, davant la voluntat dels catalans, en lloc de dir “seiem i parlem-ne”, ha optat per posar en marxa des dels jutges i fiscals una política basada en la por per veure si d’aquesta manera la població de Catalunya s’acoquina, acota el cap i esdevé traïdora de la causa justa proclamada fins ara.
Si hem arribat fins aquí, si tenim un Parlament majoritàriament independentista, amb una presidenta que ha mogut cels i terra per la causa de la independència i que no ho ha fet sola, sinó amb molta altra gent, si ha quedat clar que la voluntat dels catalans vol caminar vers aquest objectiu, per molts esculls, amenaces, detencions i discursos sobre delictes acompanyats de molt de teatre, hem de persistir amb fermesa aquests embats, no podem permetre que els espanyols se’n surtin amb la seva.
Senyors de Junts pel Sí i de la CUP, ara no és el moment de fer el paperina. No oblideu que des d’Espanya i des de tot el seu poder faran tot el que puguin i més per aconseguir dues coses. Per començar, que els polítics del nou Parlament no es posin d’acord per investir el president del govern català, un president que, a més de la gestió del dia a dia amb els pocs recursos disponibles, ha de poder incentivar mesures legislatives fins a aconseguir la independència plena. I el segon aspecte té a veure amb les nostres pors, amb el nostre desànim, amb les nostres traïdories, sense escoltar les falses promeses que després de les eleccions espanyoles la correlació de forces pot ser diferent i que podria ser que fos possible l’entesa. Mentida.
El crit dels catalans era i és “independència”, en les manifestacions dels darrers anys, l’11 de setembre es cridava “independència”, el 27 de setembre la majoria dels catalans votàrem “independència”, i el Parlament sortit d’aquestes eleccions va donar com a resultat una majoria independentista.
Ara és l’hora de no ser traïdors, ara és l’hora d’estar convençuts que tot el que diuen i ens ensenyen és pura teatralitat, ara és l’hora de creure en la innocència de polítics i empresaris –quan es demostri culpabilitat, ja s’actuarà en conseqüència–, cal seguir el camí traçat en el full de ruta previst i, de veritat, que ni la prudència ni la por ni el dubte ens facin traïdors.
Pilar Porcel
