Arrel d’haver fet ahir un petit retret a l’ANC, per haver refusat la paraula independència a l’hora de determinar el motiu del concert d’aquest dissabte al camp nou, em vaig trobar un comentari que em corregia l’error (veure foto).
Dient-me, que el concert l’organitza Òmnium, sent els seus representants, qui per raons d’ampliar el ventall i sumar-hi gent de més ampli espectre al concert, van decidir recorre a l’eufemisme de la “llibertat” per evitar el terme “independència”, que es veu que no suma prou. Quedant l’ANC, juntament amb altres 20 associacions, “només” com a col·laboradores a fer-ne difusió.
Efectivament qui m’ha corregit té tota la raó, a mi mateix em costa entendre com vaig poder cometre l’error, perquè ho sabia. Però en aquell moment em va sortir l’ANC com hagués pogut posar el CCN o qualsevol altra organització que estigués posada en aquests assumptes de la sobirania nacional catalana.
Lamento la confusió i me n’alegro que el que vaig considerar una errada sigui d’Òmnium i no de l’ANC. Li és més propi tenir por a les paraules i ser més primmirat, que no pas a l’assemblea. Tot i que en ocasions aquesta, Déu n’hi do!, com ha d’anar amb peus de plom per no ferir sensibilitats. Ni que només sigui per qüestions de “transversalitat” política.
Voleu dir que la gent és tan estranya que cal fer tanta comèdia? M’agradaria conèixer algú que em digués que va al concert perquè li diuen de la llibertat i no de la independència, o a la inversa.
I si algú li dóna per preguntar de què ens hem d’alliberar? S’atreviran a dir-li la veritat, o li diran que es tracta d’un alliberament en general de tot allò que ens esclavitza? I un cop al ben mig de l’aquelarre independentista – que segur serà així – ple d’estelades i crits d’”in, inde, independència”, no protestaran i demanaran el retorn dels diners per sentir-se enganyats pels organitzadors? Cada una d’aquestes preguntes m’amoïna i no hi veig la necessitat de provocar tal desori. Seria interessant deixar una grada per la gent que hi vagi per la llibertat i no per la independència, igual ens hem dúiem una sorpresa i eren persones amb dos caps.
Si el que es pretenia ampliar era el nombre de participants en el concert, obrint la porta a artistes vinguts d’España, i que no tinguessin problemes per anar a un concert per la independència, sembla que tampoc ha rutllat gaire bé, donat que ja hi ha un parell de cantants, com el Pedro Guerra, que s’han fet enrere. I és que al fons, desenganyem-nos, tothom sap que és el concert per la independència i així ho reflectiran el dissabte les imatges i el so de la retransmissió que podrà veure tot el món. Però clar, és tan català això de no voler molestar…, i els dirigents d’Òmnium altra cosa no seran, però catalnas, catalans…
A l’estranger, no ens prendrien més en serio si diguéssim les coses pel seu nom?, no conec cap país que hagi fet o vulgui fer un procés sobiranista, que amagui o tinguin tantes precaucions amb la paraula independència. Coi!, si és precisament del que va i dóna sentit al procés.
Afortunadament, la gent d’a peu, que és qui empeny el moviment sobiranista és més madureta. Relegant aquestes pors i reticències a una elit cada cop més i més desfasada.
De moment, anem aprenen-nos de memòria la lletra de la que serà la cançó de la cloenda, “Tossudament alçats” , com no, d’en Llach.
Que tot està per fer i res és impossible.
