Diu la llei del karma que els efectes de tots aquests actes creen les experiències presents i futures i fan la persona responsable de la seva pròpia vida. Si això fos cert, els catalans hauríem d’haver fet coses terribles en la nostra història anteriors i ens hem reencarnat en un poble mereixedor del més gran dels càstigs.
Haver de viure en un país en el que tot queda supeditat a l’odi, cada dia més manifest d’un part, que té el poder, de l’estat que ens oprimeix, és terrible. Cada dia que passa les animalades que diuen són més grosses. Tant és parlar de Telemadrid com de Jordi Cañas o José Antonio Monago. Uns ens tracten de nazis i l’altre de lladres. A Alemanya, aquest individus serien processats, però aquí els riuen les gràcies.
Mentre, un govern espanyol absolutament injust ens pren els diners i els reparteix, això sí, emparat amb la llei, per tant no els podem dir lladres. Ja se sap que estem en un sistema en el que si la majoria vota prendre els diners a una minoria i repartir-los de forma que el que en tenia més en tingui menys que els que tenien menys, això és legal. Això li diuen solidaritat.
El problema de tot plegat és que el que podria ser una relació d’amistat i col·laboració s’està convertint en una situació d’odi. Això a mi m’amoïna. No m’agrada gens veure que per voler exercir un dret que tenen tots els pobles ens haguem d’enfrontar i odiar-nos. Hem de ser independents quan abans millor, no ho podem dilatar massa. Millor amb amistat perquè som veïns.
Llegia que, segons el CIS, només el 33,7% dels catalans vol un estat independent. Es veu que hi ha un 29,4% que ja els està bé mantenir l’estatus de comunitat autònoma i un 21,4% que es decanta per un estat federal. Seria interessant saber que faria aquest 21,4% tenint present que convertir Espanya en un estat federal és tan difícil com annexionar Alaska a Andorra. No sé si aquest 29,4% que veuen la comunitat autònoma com alguna cosa útil els podem reciclar perquè els favorables a més autonomia són ara el 68,6 % de la població i com que el camí que portem és l’invers tot és possible. La majoria dels que volen mantenir l’estat autonòmic com ara deuen correspondre aproximadament al 34% que se senten igual d’espanyols que catalans.
Estic segur que amb una mica més de cultura, que en manca, el desig de seguir a Espanya quedarà reduït als que estan de pas i als que es beneficien d’un sistema que ens espolia. Segurament, encara que ens costi, hem de dominar la rauxa una mica i ser pacients. Sigui quin sigui el mètode pel que ens hem de separar, ha de ser sòlid i irreversible. Les dades del CIS, gens sospitós de tergiversar-les al nostre favor, són bones, però no indiquen amb seguretat una victòria de la nostra causa.
Continuar dia a dia explicant que estem passant de l’estat del benestar a l’estat del malestar gràcies a l’espoli ens ajudarà. A banda de ser cert, és útil. Encara que les animalades que diu Monago ens encenguin la sang, hem de ser pacients perquè qualsevol que està indefens, sense poder atendre les seves necessitats, quan sent les barbaritats que diu, que li deuen ser útils per guanyar eleccions, s’encén i comprèn que així no es pot seguir.
El Partit Popular té el mèrit d’haver aconseguit un enfrontament obert entre Catalunya i la resta de l’Estat. La seva campanya contra l’Estatut, un Estatut que ja era de pena, va obrir la caixa dels trons. La seva arribada al govern de l’Estat volent rematar Catalunya no li ha sortit bé. La seva nefasta gestió davant la crisi econòmica l’ha afeblit. L’únic que li queda per despistar és atacar Catalunya. Mentre ho fa Brussel·les veu alarmada com contínuament intenten manipular les dades, fan previsions econòmiques impossibles i tot això mentre la gent, esparverada, veu que cada dia li retallen algun dret. Catalunya, ofegada, en retalla més.
Per molt que ho intentessin, no podrien convèncer als aturats espanyols que la culpa és dels catalans. Potser els distrauran uns minuts, però quan els diners no els arriben per a les necessitats mínimes, el que menys faran és pensar en nosaltres. Els il·lusos que esperen que la política de Rajoy serveixi per pal·liar, ni que sigui una mica, les angoixes dels catalans aviat cabran en un taxi. Res. L’únic bo actualment és l’estat dels pantans i això no és a causa de l’acció política del govern espanyol.
Ara és l’hora de fer callar Navarro, Rivera i Sánchez-Camacho i dir-los que Artur Mas i Oriol Junqueras fan bé en no acceptar un pressupost que és una agressió als ciutadans i dir-los que vagin a explicar ximpleries a Majadahonda, allà es escoltaran embadalits. És l’hora, insisteixo, de fer costat al Govern però sense deixar de fer pressió. La divisió no ens anirà bé. Si hi haguessin eleccions podrien decidir entre Mas i una altre, ara no. Per molt que vulguem no poden haver eleccions fins el 2014. No hi ha Govern alternatiu i li hem de donar suport, exigents però donant-li suport. Jo no estic content de com van les coses, però no veig gaire alternativa. La independència exprés no la podem exercir perquè el Parlament no té majoria independentista o, si més no, jo no tinc cap garantia d’un vot majoritària per la independència. Qui pensi que tots els diputats de CiU votarien la independència s’equivoca, Tampoc la votarien tots els d’ICV. A les properes eleccions les llistes s’han de fer bé, llistes independentistes, per preveure qualsevol situació.
Hem d’estar tranquils, Espanya fracassa i la independència és una possibilitat que ja es contempla a l’exterior. No faran declaracions, la diplomàcia respecta els estats, però no són idiotes i la diplomàcia treballarà per no quedar fora de joc davant l’eventualitat.
