Ho diré tants cops com calgui: no pot ser que surti gratis qualificar de nazisme la Manifestació de l’Onze de Setembre o el Dret a Decidir dels catalans!
La darrera vegada que vaig proposar “no oblidar cap nom” em desqualificaren els mateixos nazis espanyols que s’atreveixen a comentar alegrement com “això de posar banderes estelades als balcons” o “la pretensió que una minoria de ciutadans de l’estat pretengui imposar a la immensa majoria la modificació del mapa de tots” els recorda a Hitler. Faltar-me al respecte segurament acaba resultant gratis, però insultar Catalunya no ho ha de ser, al menys per aquells que després podrien pretendre fer negocis amb nosaltres.
Si jo em dediqués a etzibar aquest tipus de salvatjades verbals en contra dels USA, us penseu que em seria fàcil desembarcar a Nova York? Tant ara com d’aquí a vint anys, probablement em farien una bona bateria de preguntes a la duana. Aitals ximpleries podrien sortir gratis en boca de qualsevol sedentari marginal que difícilment farà res millor en la vida, però no pas d’aquells espanyols que després poden pretendre relacionar-se amb nosaltres, política o econòmicament, “com si no hagués passat res”.
Ja fa cinc anys de la primera vegada que vaig alertar sobre aquest tema. Fou després d’haver-me trobat amb una persona amb qui havia discutit anys enrere, en l’època del trencament de l’URSS (en aquell moment la seva carregada desqualificadora en contra dels que defensàvem la independència de Lituània havia estat brutal) i ara es dedicava a fer negocis en aquella república bàltica.
-Com pots cantar-me tantes lloances d’aquell país i de les seves institucions quan n’havies estat enemic declarat?” -li vaig qüestionar.
La seva resposta: “-Oh, però un cop fet, fet està, i cal respectar la legalitat… la nova legalitat!” (seguida de tot de falses floritures sobre la democràcia, el liberalisme i no sé quantes bajanades més).
Quina barra! Això és el mateix que voldran fer els que ara es dediquen a posar-nos pals a les rodes? Fer com si no hagués passat res? Doncs que sàpiguen des d’aquest moment que no els serà tan fàcil, com a mínim els estarem recordant SEMPRE aquelles frases, aquelles notícies manipulades, aquelles insinuacions criminalitzadores que tan impunement “dedicaven” al sobiranisme català.
