De forma cíclica algú ens adverteix que Europa no està per la independència de Catalunya. Mal faríem els catalans si aquesta veu ens aturés.
El terreny diplomàtic i de les relacions internacionals no és pla, més aviat sembla un iceberg de múltiples cares, en el que s’hi combinen parts que suren per sobre la superfície i d’altres que romanen sota l’aigua.
No tinc cap dubte que en els àmbits ocults d’aquest iceberg els agents diplomàtics que estan en contra del procés d’independència de Catalunya actuen amb tota l’energia de que disposen. Fins i tot podria arribar a pensar que el president de Catalunya ha pogut rebre recomanacions internacionals per tal que aturi o es repensi el procés d’alliberament de Catalunya (jo prefereixo parlar de normalització del país).
La por és l’arma emprada per part d’aquest pla fosc de les relacions internacionals.
Tanmateix, jo voldria referir-me a la part visible de les relacions diplomàtiques, per fer-vos notar que fins ara no tenim cap país que públicament s’hagi manifestat en contra del nostre procés. Hauria pogut passar, però no ha estat així.
Preguntem-nos per què les posicions contraries al procés d’independència de Catalunya no s’han fet explícites, en cas d’haver-n’hi. Jo no hi trobo cap altre explicació que la manca d’arguments per fer una declaració pública en contra de Catalunya. Un país pacífic, integrador, modern i democràtic.
No tinguem por de les amenaces i comencem a creure’ns que som membres d’un país i una cultura dignes de ser admirats. La intel·ligència i la saviesa, que provenen d’un indret i d’un temps remots, són també presents a Catalunya. Això és el que ens ha permès sobreviure durant tant de temps en condicions d’extrema duresa, i fins i tot ser capaços de florir en plena sequera. Siguem optimistes i conscients de la nostra fortalesa i no retrocedim ni un pam en el nostre dret a existir i a ser reconeguts.
Ara som a un pas de ser allò que mai hauríem haver deixat de ser. Ningú s’atrevirà, arribat al cas, a aturar-nos. No tinguem por i anem pel món amb el cap ben alt. El nostre president, que és molt millor que d’altres presidents europeus, ha de saber que ja no representa una comunitat espanyola, sinó a un país avançat i europeu que exigeix el seu dret a ser respectat.
