Primer marxem

Arribem a la independència, i després parlem de la necessitat de transformar un sistema que fa molt de temps que ha deixat de ser eficaç.

Ara que hi som tan a prop, concentrem-nos a fer el pas i deixem per després la recuperació d’una banca que torni a fer un servei als ciutadans i no a l’inrevés com ara. Arribem a Ítaca a cavall d’aquest sistema, l’únic que ens hi pot dur, i després mirem si ens convenen els partits polítics, o si ens cal una altra cosa.

No dubto de la solidesa dels arguments ni de la bondat dels que, com Teresa Forcades i Arcadi Oliveras, aposten per canviar-ho tot de dalt a baix. Del que dubto és de l’oportunitat de plantejar ara un debat que només es podrà afrontar seriosament quan deixem de formar part d’Espanya.

RICARD PALOU

Quant a El Vell Blues

Però hem viscut per salvar-vos els mots, per retornar-vos el nom de cada cosa, perquè seguíssiu el recte camí d'accés al ple domini de la terra.
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Independència i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *