El diputat d’Esquerra Republicana Joan Tardà va aplicar ahir al Congrés dels Diputats la lògica més estricta. Si només un alumne pot canviar la llengua de tota una aula a Catalunya, un diputat només almenys pot mantenir la seva al Parlament espanyol. Joan Tardà es va dirigir a ses il·lustres senyories en català per tres vegades.
Contra la lògica estricta, el president del Congrés, Jesús Posada, hi va aplicar el reglament. Un reglament que diu que el castellà és l’única llengua de la cambra i que, si un diputat és cridat a l’ordre tres vegades, ha d’abandonar la trona. La lògica ha de fer pensar. Més enllà de resolucions, sentències, interlocutòries i reglaments.
No és possible que el català sigui una llengua complementària i subordinada, i el castellà es mantingui com a llengua preeminent i hegemònica. Senzillament, no és possible, ni és just, ni és digne. Senyor Tardà, vostè va portar ahir la lògica i la dignitat al Congrés.
Li haurien d’haver fer costat tots els diputats catalans lògics i dignes. Algú ho havia de dir.
