Esplèndida la sessió d’ahir al Congrés dels Diputats. Joan Tardà i Alfred Bosch van utilitzar l’eina amb la qual els espanyols converteixen la majoria dels catalans en una petita minoria per sotmetre a una subtil lliçó de democràcia als sempre feréstecs diputats del magma PP-PSOE, que cridaven i udolaven -com sempre en aquests casos- però, aquest cop, amb l’angúnia de ser conscients que el foragitament reglamentari deixava al descobert la intolerància del seu sistema.
L’expulsió d’ahir -una més- és la millor il·lustració del procés que ha seguit la societat catalana fins prendre consciència de l’exclusió política, financera i moral que li aplica l’estat al qual entrega els impostos. I, per si encara li calia a algú, Tardà i Bosch van aconseguir la prova gràfica que mostra i demostra que Espanya no només no escolta, sinó que ni tan sols deixa parlar.
Ahir era un dia adequat per a la pedagogia, i no va quedar desaprofitat. Allà no van aprendre res. Però aquí, sí.
