Quan escric aquestes línies s’ha produït la reunió a la Moncloa entre el president del govern espanyol Mariano Rajoy, i el del govern britànic David Cameron. Posteriorment a la reunió, hi ha hagut una roda de premsa de Rajoy tot sol (David Cameron ha manifestat que havia de sortir precipitadament per assistir al funeral per Margaret Tatcher), en què l’espanyol ha declarat que “Escòcia i Catalunya són realitats diferents”. Segons la llumenera d’en Rajoy, “el referèndum d’Escòcia es farà d’acord amb les lleis”, i, a Espanya, també hi actuaran, d’acord amb la legislació vigent. Clar i ras: que a Escòcia hi haurà referèndum perquè la legislació britànica ho permet, i que a Catalunya no n’hi haurà perquè l’espanyola ho impedeix.
Per tant, si no ho he entès malament, no és tant que Escòcia i Catalunya siguin dues realitats diferents, com que el Regne Unit i Espanya són dues realitats diferents. Al Regne Unit tenen per costum arreglar les qüestions problemàtiques de manera democràtica, i a Espanya tenen el mal costum de fer-ho utilitzant la força (en aquest cas, posant el tòtem de la Constitució espanyola per damunt de la voluntat democràtica del poble de Catalunya).
Per acabar-ho d’arreglar, el president del govern espanyol ha dit que “Espanya és la nació més antiga d’Europa”. Sort que en Cameron ja se n’havia anat al funeral! Si per nació hi entenem el que hi entenen els diccionaris (voluntat comuna compartida, basada en la història, en la cultura, en la llengua, en les lleis…), les nacions més antigues d’Europa són aquelles que primer varen comptar amb un parlament (o quelcom de semblant) que permetés de cohesionar el sentiment d’una societat més o manco organitzada. Si els comptes no em fallen, altra vegada, les nacions més antigues d’Europa serien Islàndia (amb el vellíssim Althingi), Catalunya i Anglaterra. Pens que per aquest ordre. De les que actualment compten amb independència política, idò, Anglaterra i Islàndia. I, de les que són dins la Unió Europea, Anglaterra.
Que don Mariano li vagi a dir –encara que no hi fos de cos present- al president del govern britànic que Espanya és “la nació més antiga d’Europa”, idò, fa més vergonya aliena que gana de riure. Supòs que els mitjans de comunicació anglesos recolliran l’astracanada i probablement avui mateix tothom podrà ser testimoni, a Anglaterra, del nivellàs que gasten a Espanya en coneixement d’Història. Certament, no fa falta tenir un Norman Davies, ni un Tony Judt, ni un Eric Hobsbawn, per manejar amb una mica de soltura quatre conceptes d’Història mínimament solvents. Això no ho arregla ni el ministre Wert amb una nova Llei d’Educació, com hi ha món!
La insolvència espanyola es podria entendre com a pantomima teatral si només fos per a consum intern. Però avui dia les notícies volen, i qualsevol persona, arreu del món, pot ser testimoni de la ignorància monumental del president del govern espanyol. I, a moltes bandes, qualsevol estudiant de secundària és capaç de rebatre, per dir-ho en termes estrictament planians, aquestes collonades.
Al magnífic film Trainspotting, dirigit per Danny Boyle i interpretat, en els seus papers principals, per uns joveníssims Jonny Lee Miller i Ewan McGregor, el personatge interpretat per aquest últim deia: “els escocesos som els més rucs del món, perquè ens hem deixat colonitzar pels anglesos, que són els més rucs, descomptant-nos a nosaltres”. No s’explica com un país aparentment solvent com Catalunya, amb una clara majoria favorable a la independència nacional, continua vampiritzat per Espanya, un país amb una elit d’una insolvència brutal, gairebé incomparable.
Ara, l’ocació de Catalunya de fer una passa endavant és extraordinària. Però es podria malversar perquè, parafrasejant el personatge de McGregor, “els espanyols són més partidistes que patriotes, però aquest defecte potser encara és més accentuat entre els catalans”. Discutir si s’aproven o no uns pressupostos per si s’arriba al 2.4 o al 0.7 de dèficit, a un any vista, mentre es té l’oportunitat de demanar en un referèndum si la gent aspira a construir la independència nacional, fa ganes –tornem a Trainspotting – de vomitar dins “el pitjor water d’Escòcia”.
