La sentència contra el català a les diputacions és un nou despropòsit d’Espanya. Els tribunals no fan altra cosa que continuar dient el que ja va dir el Constitucional quan va passar el ribot a l’estatut. Aquest goteig de sentències ja es veia a venir. Potser resulta que el que haurien de fer les diputacions és dir que el català és la llengua preferible, perquè la paraula ‘preferent’ no la poden sofrir, a no ser que sigui espanyola. La preferència espanyola, sempre, per sobre qualsevol altra preferència humana o divina.
Ara, tot això ja es veia a venir. I això només s’arregla quan els catalans puguem decidir el que volem fer amb la nostra llengua. I això només passarà quan siguem independents. Així de senzill. Per tant, amb franquesa, lamento aquesta notícia, lamento aquesta mena de sentències, però cada dia en faig menys cas. Em sembla que els espanyols són irredimibles.
És a dir, que facin el que vulguin, però que els altres, a casa seva, prefereixin la seva llengua pròpia, els irrita. Pobra gent. Més pena passen ells, perquè això és molt trist. M’arriben a fer pena.
Josep Maria Terricabras
