En defensa de la DUI

Publicat el 22 de gener de 2016 per El Vell Blues

«Per fer-la l’únic que cal és tenir majoria de diputats al Parlament de Catalunya, és a dir 68 i el dia d’avui, en tenim 72»

Des de ja fa un temps hi ha un intent de desprestigiar la Declaració Unilateral d’Independència, des d’alguns sectors de l’independentisme actual. Està molt clar que hom preferiria que l’estat espanyol s’avingués a fer un referèndum d’autodeterminació, pactat i completament vinculant i que acatés sense més el resultat que d’ell es desprengués. Però Espanya no és el Regne Unit i no té ni una dècima part de la seva cultura democràtica, així que totes i tots sabem que això no passarà mai de la vida.

Bé, tothom no ho sap. Aquells a qui no els han deixat tenir un grup parlamentari propi al Congreso de los Diputados, encara somnien en què podran fer aquest referèndum pactat. Què esperin asseguts! I si sabem que aquest referèndum que tots volem no es podrà fer mai, sabem també que, l’únic que ens queda, és la Declaració d’Independència. Així que crec que més o menys tots tenim coll avall que si volem ser independents, un dia haurem de declarar la nostra ruptura amb Espanya

Declaració unilateral d’independència dels EEUU

I el que jo em pregunto és, què té de dolent la DUI? Res. Alguns diuen, “és que si fas una DUI no et reconeixerà ningú”. Perdó? Això s’arregla buscant “declaració d’independència” a la Viquipèdia i veient tots els països que n’han fet una, des que els EUA fessin la seva el 4 de juliol de 1776. Declaració d’Independència que tots els americans aprenen pràcticament de memòria, de ben petits a l’escola. Imagino que a ells, ningú se li ocorrerà dir-los que no és vàlida i que encara són anglesos. Si feu aquest exercici de buscar-ho a la xarxa, veureu que Àustria, Israel, Índia o Nova Zelanda, entre molts d’altres, van fer la seva al seu moment. Així que no us deixeu entabanar més pel que diguin des del país veí. La Declaració Unilateral d’Independència és una manera tant vàlida, com qualsevol altra, per aconseguir la tan desitjada República Catalana. I per fer-la l’únic que cal és tenir majoria de diputats al Parlament de Catalunya, és a dir 68 i el dia d’avui, en tenim 72.

Publicat dins de Independència | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

L’emoció d’un moment històric a Catalunya i la perplexitat d’una bufonada espanyola

Publicat el 13 de gener de 2016 per El Vell Blues
És conegudíssima la frase de Marx al 18 Brumari que la història sempre es repeteix, un cop en forma de tragèdia i una altra de farsa. Però no cal esperar a la història. Aquesta dualitat pot ser també coetània i contemporània, en el present.

En un país poden coexistir dues realitats, una tràgica, una altra còmica; una seriosa, una altra burlesca; una solemne, una altra una farsa. És exactament el que està passant ara mateix a Espanya.

D’una banda, una part, Catalunya, viu un moment transcendental en la seva història, el del naixement d’un nou Estat, una República catalana; de l’altre, la resta de l’Estat assisteix perplex i avergonyit a l’espectacle d’un president del govern que sembla d’òpera bufa i acaba una inenarrable compareixença amb un moltes gràcies per estar aquí, i un judici en el qual l’hereva del tron ​​real a 6è grau ha de respondre d’uns presumptes delictes en una sala presidida per un retrat del seu germà.

L’emoció d’un moment històric i la perplexitat d’una bufonada.

Ahir va prendre possessió del seu càrrec el nou president de la Generalitat amb la fórmula de prometre lleialtat al poble de Catalunya, però no a la Constitució vigent ni al Rei. La marxa de Catalunya cap a la independència adquireix ímpetu i més velocitat. Palinuro ha donat complida compte dels tibants moments viscuts en dies passats en què, amb els seus més i els seus menys, la classe política catalana ha mostrat una voluntat, una capacitat d’acció i una altura de mires al servei del seu projecte nacional que clarament proven una vegada més que Catalunya no és Espanya i ja voldria Espanya ser Catalunya.

Com la seva intenció és continuar actuant de cronista d’aquest procés d’emancipació en el «país veí», com diuen els meus amics d’ERC, va assenyalar que aquesta presa de possessió del centésimotrigésimo president de la Generalitat va venir precedida per un discurs de comiat de l’anterior, Artur Mas, que va tenir la presència d’ànim i el sentit de l’humor d’afirmar que ell «sí agraïa els serveis prestats a tothom», un tots en el qual estava inclòs el Rei d’Espanya qui, però, no havia tingut la gallardia de reconèixer- a ell.

No cal afegir que en l’al·locució de Mas i la presa de possessió de Puigdemont, els representants de l’Estat, és a dir, la delegada del govern i el ministre de l’Interior, van mantenir un gest esquerp i agre i no aplaudir. Mostraven així, per si calia, amb quant desgrat es veu a Espanya que els polítics prometin lleialtat al poble abans que a un Estat que repudien, raó per la qual pretenen edificar el seu.

Ramon Cotarelo

Publicat dins de Independència | Etiquetat com a , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Si no anem tots a una, no podrem guanyar, si ho fem ja hem guanyat

Publicat el 12 de gener de 2016 per El Vell Blues

Si la resposta davant la reacció de l’Estat no és conjunta, l’Estat guanyarà sense baixar de l’autobús

Moment històric. Per primera vegada, un govern i una majoria parlamentària tenen el mandat explícit de preparar la independència i començar la desconnexió.

Ens acostem en els propers mesos a una situació de xoc institucional amb el govern espanyol que no només impugnarà i anul·larà normes i acords de tot tipus sinó que també amenaçarà de manera dura als qui no facin cas de les suspensions. El govern i el Parlament de Catalunya començaran a aplicar el full de ruta per la desconnexió i aleshores es rebrà la resposta inalterable que Mariano Rajoy va prometre diumenge al vespre amb el suport acrític del PSOE i Ciutadans. Ens trobarem en un escenari semblant al que vam viure els dies i setmanes previs al 9N però multiplicant per bastant els nivells de tensió.

Si no anem tot a una, no podrem guanyar, si ho fem ja hem guanyat

I serà aleshores quan vindrà el moment clau. Quina reacció hi haurà davant les anul·lacions i les amenaces? Aquesta resposta a la reacció de l’Estat podrà ser més previsible o més original, més rocosa o més flexible, més directa o més sibil·lina però només serà eficient si és una resposta que compta amb el suport sense fissures de la majoria parlamentària independentista. Si la resposta davant la reacció de l’Estat no és conjunta, l’Estat guanyarà sense baixar de l’autobús.

La resposta ha de ser intel·ligent però sobretot ha de ser pactada entre els diferents sectors que conformen avui la majoria parlamentària. És important, doncs, que s’estableixin sistemes de decisió àgils i que alhora reflecteixin totes les ànimes de l’acord de govern. Una resposta astuta però no consensuada no serà pas una bona solució en aquest context. No és el moment d’assemblees ineficients ni tampoc de lideratges únics. És el moment dels lideratges compartits.

Aquest és el punt feble del procés i a la vegada el seu punt fort. Si la resposta és conjunta, automàticament la mobilització civil en la forma que calgui estarà assegurada. Recordem que quan s’ha convocat a les bases del sobiranisme per fer pressió interna a un dels actors independentistes, per exemple demanant l’acord parlamentari, l’assistència sempre ha estat molt escassa. Però en canvi, quan s’ha demanat unitàriament activar-se per donar suport als diferents passos del procés la resposta ha estat entusiasta i disciplinada i sempre superant totes les expectatives. Ens venen al cap les imatges de dignitat del 30 de setembre de 2014 davant de centenars d’ajuntaments sota la pluja, la del 19 d’octubre següent a la plaça Catalunya o els 40.000 voluntaris del procés participatiu aconseguits en poques hores.

S’acosten temps apassionants on l’independentisme, que juga amb uns mesos d’avantatge sobre un govern en funcions, pot marcar el ritme si sap aprofitar la força del lideratge compartit.

Roger Buch

Publicat dins de Independència | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari