La realitat està superant qualsevol tipus de ficció. M’he llevat aquest matí de dilluns tornant a escoltar més animalades al voltant dels suposats casos d’espionatge, d’una guerra bruta contra els Mossos d’Esquadra i a una política catalana demanant a la Policia Nacional que li faci d’escorta, en lloc dels Mossos. Masses emocions per un matí de dilluns.
Ja n’hi ha prou de les manipulacions que s’estan fent a molts nivells de la vida pública catalana. Ara els hi ha tocat el rebre als Mossos d’Esquadra per una suposada guerra per part de la Policia Nacional amb l’objectiu de recuperar competències que havia perdut amb l’arribada del cos policial català. Almenys és el que apunta Manel Prat (director general dels Mossos d’Esquadra) en declaracions a la premsa sobre l’afer que està envoltant el cas d’Alícia Sánchez Camacho.
La política catalana ha demanat que sigui la Policia Nacional que faci les tasques de protecció. Tot i això diu que està molt satisfeta de la feina dels qui la van protegir fins fa pocs dies. Demana que dimiteixi Manel Prat i que d’aquesta manera tornarà a ser vigilada pels Mossos. A veure, quin és el problema realment? Vol el cap dels Mossos d’Esquadra o què vol ara? No entenc res de tot plegat amb un seguit de declaracions i contra declaracions. De què té por? Ja arriba un moment que dius que ja n’hi ha prou de tota aquesta cantarella.
Segons s’ha conegut, la líder popular va tenir durant un temps una doble protecció ja que la Policia estava fent protecció pel seu fill. Hi ha retallades per tot arreu i a la senyora Camacho no se li acudeix res més que demanar una doble protecció per poder protegir al seu fill. Em sembla molt bé però mentre això passa ens trobem que sobretot a les comarques gironines hi ha assalts violents dins de cases en els quals apallissen als inquilins per posar un exemple.
Realment cal fet tot aquest circ que han muntat al voltant dels Mossos d’Esquadra? Fa uns dies, n’Alícia va presentar una demanda contra Método 3 per les escoltes il·legals de la Camarga, però ves per on la va presentar davant de la Policia Nacional. Entre això i el pollastre que ha muntat aquest darrers dies sobre el cas de la seva seguretat més d’un s’hauria de preguntar, quin problema té amb els Mossos? No em pot dir que confia amb aquest cos de seguretat si ha fet dues accions contra el mateix.
Darrera de tot plegat no sé quina tàctica porta el Partit Popular. Fa mesos que han iniciat una croada contra Catalunya. Mica en mica van ensenyant el que realment s’hi amaga. El més curiós de tot plegat és la famosa conversa de la Camarga. Els mitjans de comunicació fan mans i mànigues per publicar coses, em pregunto, què passa amb aquesta conversa? Com és que no s’ha filtrat? Altres casos més greus s’han filtrat i aquest curiosament no…
El cas de Método 3 és del tot paradigmàtic. Està minant la política catalana per uns suposats informes. El més curiós de tot plegat és que molts tenen els telèfons punxats per la policia per investigar casos de corrupció i ningú aixeca la veu. Clar com que ho fa un cos de seguretat no cal dir res al respecte, però si ho fa una empresa privada, llavors cal posar el crit al cel.
Ja n’hi ha prou de tot aquest color. La paciència amb la senyora Camacho m’està arribat a un límit. Amb la campanya electoral del 25 de novembre vaig començar a veure el nivell polític però amb els últims esdeveniments estan demostrant que només saben fer un tipus de política de baix perfil, populista al 100% i amb l’objectiu de dinamitar qualsevol procés que demani la societat civil catalana. Espero que aquest sigui l’últim circ que hagi de contemplar.
