“El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a iniciar un diàleg amb el Govern de l’Estat, per tal de possibilitar la celebració d’una consulta a la ciutadania catalana per decidir sobre el seu futur”. Cent quatre vots del Parlament de Catalunya avalen aquestes paraules que formen part del text aprovat ahir sobre el dret a decidir. A casa nostra, de tarannà dialogant, hem decidit fer les coses ben fetes. És a dir, esgotar totes les vies possibles de diàleg.
Al capdavant de la proposta ens trobem amb un estat que ens menysprea. Des de Madrid, ministres i mitjans de comunicació intenten tapar un dret universal amb falses acusacions i pàtries estimades. El que no entenen encara és que aquest no és un procés d’un líder polític, ni tampoc d’una formació, sinó dels ciutadans. I els pobles, els que tenen il·lusions, són incorruptibles. Curiós és el cas del ministre de l’interior, català i popular, que es vantava d’haver apartat els Mossos d’Esquadra del cas d’espionatge de Metodo 3, alhora que lamentava: “a Catalunya hi ha massa casos de corrupció”.
Aquí serem els primers en condemnar tots aquests casos, però la política del tu més és totalment indigne per un grup polític submergit en l’escàndol. Sense recordar la seva brillant tesis científica de l’extinció de l’espècie humana per culpa dels homosexuals. La llengua, l’economia, les infraestructures, el parlament, les lleis catalanes, el dret a decidir, i ara els Mossos d’Esquadra. I tot i l’atac permanent, nosaltres seguim, aquí , intentant dialogar. Tard o d’hora, esperem que més d’hora que tard, haurem d’emprendre el nostre camí. Al cap i a la fi, dos ni parlen, ni dialoguen, ni s’entenen si un no vol.
