embla que ho té pelut. Alícia Sánchez-Camacho Pérez gesticula i crida però no se la creu ningú.
Darrerament, mentre sura en un partit que té el rècord d’acusacions de corrupció, acusa els altres. Recordem que el cas Naseiro va acabar en res perquè la policia no va fer bé la feina, però va no va haver condemna per irregularitats en la investigació. Amb el cas Gürtel no passa el mateix, ja veurem com acaba, i el tema de Bárcenas promet. En els papers estan els principals dirigents del Partit Popular inclòs el president del govern espanyol.
Ningú ha estat condemnat darrerament, però és difícil que no passi res. En tot cas tothom és innocent mentre no es demostri el contrari, però això no ho practica la senyora Sánchez-Camacho. Mentre la justícia sobrevola el seu partit, ella escup a tots els que es troben al costat.
Ara ha decidir explicar una història de policies i lladres que no se la creu ningú. Poso titulars:
- El Periódico demostra que la policia espanyola menteix sobre el director dels mossos
- Els mossos demanen a Camacho que no els utilitzi políticament
- Camacho no es creu la periodista d’El Periódico i demana la dimissió de Prat
- Prat revela que el Ministeri d’Interior va demanar el canvi d’escorta de Camacho fa tres setmanes
Tota una truculenta pel·lícula. Quines coses. Interessant lectura de La Razón: Marco (Método 3) li va dir llavors a la periodista que anava a denunciar la cúpula d’Interior per amenaces. Ella li va demanar que esperés, que no posés la denúncia. Va cridar llavors, sempre segons la versió de Marco, al cap superior de Barcelona, que es trobava atrapat a Madrid per la vaga d’Iberia, però que intentaria veure-li a la nit o esmorzar al matí següent. Va tornar a casa i, al voltant de les set de la tarda, va sortir a fer una compra, moment en què va aparèixer el membre del CNI del principi del relat que li va dir textualment: «Sabem que Alícia ho sabia. Salva-la. Calla la boca o te la callarem ».
Com diu Anna Simó, que es deixi de fer històries de Mortadelo i Filemón amb l’objectiu de fer-se valer. Al final el ridícul serà espectacular si no és que queda tapat pel soroll dels papers de Bárcenas. Això si que té morbo.
Tot aquesta gent podria llegir aquest petit article: Condemnat a vuit mesos de presó l’exministre britànic que va mentir sobre una infracció de trànsit. Si això passes aquí … No ho comento.
Mentre això passa, Mas-Colell ens diu que és impossible fer el pressupost que el Mestre Yoda que controla la hisenda pública ens vol imposar des de Madrid. Aquestes són les coses importants i Mas-Colell ha dit que no el farà. ERC tampoc els vol. Conclusió, si no s’hi posa remei, tenim consulta aquesta mateix any o eleccions nacionals. El 2013 serà un any distret. Espero que siguem capaços de mantenir l’estat del benestar i no deixar un país arrasat.
Potser cal que tots i facin un referèndum. Finalment tot aquest festival que tenim, deixant de banda els casos de corrupció, que hi són, està organitzat per no permetre que la gent contesti a una senzilla pregunta: Vols que Catalunya sigui un estat independent? Sense eufemismes.
Eriric i Canela
