La Democràcia i Espanya

A Espanya si vols ficar una papereta dins d’una urna per decidir el futur del teu país et titllen de nazi, en canvi als que defensen el derrocament d’un president escollit pel poble, el seu empresonament, enviar tancs a un determinat territori i declarar l’Estat d’excepció s’anomenen a ells mateixos “demòcrates”. Irònicament els que ens solen titllar de nazis per voler exercir un dret com el d’escollir la mena de país que volem ser són gent d’un partit – Partit Popular – que és hereu d’un regim totalitari – franquisme – que va tenir lligams ideològics i ajut material del règim nazi per fer-se amb el poder de forma violenta, i també, tot s’ha de dir, hi ha dirigents d’altres partits – PSOE i UPyD – que tot i que teòricament s’oposen al PP, tenen una idea similar d’Espanya i de Catalunya a la que té el PP i tenia Franco.

Diu el “Conquistador” extremeny Rodríguez Ibarra (PSOE): “Això és un atac a la Constitució, quan Tejero ho va fer és colpista, quan ho fa algú com el Parlament català és també colpisme. I el drama és que no sabem reaccionar, no sabem que respondre. Els espanyols hem estat sempre acostumats que les Constitucions se les carregaven sempre els colpistes, amb metralletes i amb trets, guerra civil, entrada al Parlament pegant tirs, però atac al sistema des de dins del sistema no estem acostumats. Els alemanys si perquè Hitler va atacar el sistema des de dins del sistema, Mussolini si, perquè va atacar el sistema dins del sistema. Nosaltres no, no estàvem vacunats, no sabem com reaccionar, no sabem que dir. I hi ha un senyor que li diu al seu Parlament: Doneu-me poders per convocar un referèndum legal o il·legalment per anar-nos d’Espanya. I no sabem que dir”.

El Parlament de Catalunya és una institució democràtica on està representada la voluntat política dels catalans, voluntat que el Tribunal Constitucional espanyol va conculcar quan va sentenciar l’Estatut de 2006. Si, senyor Rodríguez Ibarra, el Tribunal Constitucional va fer un cop d’Estat a Catalunya des de dins del sistema, no pas el Parlament de Catalunya. A Espanya ja no li cal enviar el seu exèrcit a Catalunya per acabar amb les institucions catalanes o amb la voluntat democràtica dels catalans, tenen el Tribunal Constitucional, així poden perpetrar cops d’Estat des de dins del sistema i que no són considerats cops d’Estat perquè no es produeix vessament de sang. Rodríguez Ibarra diu que abans “les Constitucions se les carregaven sempre els colpistes, amb metralletes i amb trets, guerra civil, entrada al Parlament” i té raó fins aquest punt, Espanya té un llarg historial de colpisme des del segle XIX s’han produït quasi una trentena de cops d’Estat de tota mena, però ara els colpistes vesteixen toga.

Vull recordar-li al senyor Rodríguez Ibarra que l’únic president d’un govern democràtic assassinat durant la Segona Guerra Mundial va ser el president de la Generalitat Lluís Companys, i va ser assassinat pel règim franquista, un règim tan espanyol i espanyolista com Rodríguez Ibarra, un règim que tenia com aliats a Mussolini i Hitler. Cal dir-li al senyor Rodríguez Ibarra que més de 23 països van independitzar-se del Regne d’Espanya i de “conquistadores” extremenys com Rodríguez Ibarra. Un dels elements més rellevants del nazisme era l’odi contra les minories, Rodríguez Ibarra, dia si i dia també, escup el seu odi contra els catalans. Si el senyor Rodríguez Ibarra vol saber com és un nazi que es miri al mirall i escolti les seves pròpies paraules.

 

Quant a El Vell Blues

Però hem viscut per salvar-vos els mots, per retornar-vos el nom de cada cosa, perquè seguíssiu el recte camí d'accés al ple domini de la terra.
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Independència i etiquetada amb , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *