Des de fa un parell de mesos tots nosaltres, especialment els mitjans de comunicació i els representants polítics estem utilitzant els termes “legalitat i legitimitat” per a defensar o justificar la nostre posició en front a una nova realitat o situació con-vivencial política i sociològica del nostre país. Ambdós termes serveixen per oposar-se al plantejament dels contraris.
Cal preguntar-se sense gaires dogmatismes si son conceptes molt clars, ben definits o, pel contrari, son polièdrics, amb diversos significats. EI que no és legal és il·legítim?
Cal dir que estem molt acostumats a dir “això no és just“, “no és legal” o més recentment, “no és constitucional”. La confusió terminològica i conceptual està servida i, avui, difícilment podem -des de l’ àmbit estricte del dret i de la ciència jurídica- definir amb claredat aquests conceptes i que siguin entenedors per a tothom. La societat de la tardor de 2012 no vol teories sinó instruments per entendre que està passant. Perquè passa? Però mès que res, què pot passar en el futur?.
Avui el valor legitimador més rellevant del poder és la democràcia. Sense democràcia no hi ha legitimitat. Un poder legal sol ser més fàcilment considerat legítim, però son dues coses diferents.
La diferència o frontera entre el que és legal o il·legal, la marca la llei. La legitimitat, però, té que veure i és justifica amb l’ètica o amb la moral social del qui mana. Ara bé sempre la llei és legitima? Eren legitimes les lleis que van dictar règims totalitaris o les normes sortides de les dictadures, abans, durant o desprès de la segona Guerra Mundial?
La legitimitat respon a un sentiment, un anhel o una voluntat expressada per a qui té el poder sobirà, el ciutadà d’un territori i en un moment històric determinat. La legitimitat és un atribut del poble sobirà, mentre, la legalitat emana del poder legislatiu o en el seu cas de l’executiu elegit. Però és precisament, per això, que la legalitat és temporal i molt variable. Pot canviar en sentit contrari i dependrà del poder polític que governi en un moment concret però sempre en democràcia.
És evident, la llei necessariament ha de canviar, però caldrà que sigui legitima. La expressió d’una comunitat o de la ciutadania sempre serà legitima però pot resultar que conjunturalment, no estigui dins la llei formal. És ben segur que no podrà dir- se que sigui objectivament dolenta o injusta.
En cas de conflicte entre legalitat i legitimitat, mal que ens pesi als juristes, hauria de prevaldre la legitimitat
Eduard Sagarra i Trias
