La coalició de Convergència i Unió i el Partit Popular que governa la Diputació de Barcelona ha superat ja el seu any i mig de vida. Aquest acord s’ha convertit en una autèntica pedra a la sabata per a la formació d’Artur Mas, que paral·lelament ha engegat un procés sobiranista amb el suport d’ERC al Parlament de Catalunya.
L’aliança CiU-PP incomoda un sector convergent cada dia més important. El mateix secretari d’Organització de CDC, Josep Rull, va admetre al desembre passat que serà difícil mantenir l’aliança amb els populars a la Diputació. De seguida, el president de l’organisme, el convergent Salvador Esteve, va sortir per defensar la continuïtat de la fórmula de govern i assegurar que funciona molt bé. Tot indica, però, que a l’actual bloc de dretes a la Diputació ja li estan cantant les absoltes.
En el moment de formalitzar-se l’acord de govern entre CiU i el PP, es va anunciar una suposada racionalització del funcionament de la corporació, atorgant capacitat executiva a les vicepresidències. N’hi ha cinc i les quatre primeres són al davant de grans àrees de gestió. La cinquena és institucional i la deté el PSC, ara a l’oposició.
Però el cert és que, segons denuncien els grups de l’esquerra, l’estructura creada ha generat un garbuix fenomenal. Perquè els vicepresidents amb direcció d’àrea tenen sota d’ells un diputat delegat, que sol ser d’un altre partit, i aquest un diputat adjunt, que és d’un altre, cosa que ha generat problemes i manca d’operativitat. Segons Arnau Funes, regidor de Cornellà i cap del grup d’Iniciativa per Catalunya a la Diputació, «s’ha creat una estructura en la qual en una àrea hi ha membres de CDC, d’UDC i del PP, i els uns vigilen els altres, creant una situació de desconfiança i de paràlisi».
Un cas paradigmàtic és el de l’Àrea de Coneixement i Noves Tecnologies, presidida pel vicepresident Ferran Civil, d’UDC, per sota del qual hi ha Mònica Querol, del PP, diputada delegada de Cultura, i el convergent Marc Castells, alcalde d’Igualada, diputat delegat d’Educació. Aquest té com a subordinat i diputat adjunt Gerard Ardanuy, un destacat membre de l’ala sobiranista d’Unió Democràtica.
Un acord que beneficia el PP
Un aspecte que crida l’atenció és la rellevància dels àmbits sota control del Partit Popular, que no es correspon amb la correlació de forces al Ple. El PP té sis diputats provincials d’un total de 51. El vicepresident primer de la Diputació, després de la sortida d’Alberto Fernández Díaz al desembre passat, és Josep Llobet, que controla l’Àrea de Territori i Sostenibilitat. Sorprenentment, es tracta d’una persona que no té experiència en gestió municipal, ja que és regidor de Gavà, on el seu partit no governa. Però el PP deté també la important Àrea de Desenvolupament Econòmic i Ocupació, en mans de Ramon Riera, primer tinent d’alcalde de Badalona. Això mostra la influència de Xavier García Albiol –també diputat provincial– dins del Grup del PP a la corporació.
La diputació, amb el govern
Des de l’oposició s’ha criticat en més d’una ocasió el fet que la Diputació s’ha subordinat a les necessitats del Govern d’Artur Mas. Un exemple molt concret d’això es va produir al març passat, quan es va tancar un acord entre la Generalitat, les quatre diputacions i les dues organitzacions municipalistes, l’FMC i l’ACM, per apaivagar l’enorme deute de la Generalitat als municipis. Cal dir que l’acord va ser aprovat per la totalitat dels grups polítics, però amb matisos. Segons Arnau Funes, «mai com ara la Diputació s’havia posat tan a les ordres del Govern. En els anys del tripartit, per exemple, quan a l’Executiu català i a la Diputació governava la mateixa coalició de forces, es van produir tensions importants, com va passar amb el pla de carreteres. Ara, en canvi, la Diputació ha abdicat del seu paper de gran defensora dels municipis».
El resultat ha estat que la Diputació de Barcelona va avançar uns 200 milions d’euros als municipis. Però el repartiment efectuat als ajuntaments ha generat també polèmica, ja que no són clars els criteris adoptats. Així, per posar un cas, l’Ajuntament de Vic (en mans de CiU) va rebre molts més diners que Mataró, amb més població i un deute superior de la Generalitat.
Josep Mayoral, alcalde de Granollers, és el cap del grup del PSC a la Diputació. Segons ell, «la Diputació ha de continuar sent la principal eina de suport al món local; és la raó de ser de les diputacions». Mayoral subratlla que «l’actual equip de govern va rebre una institució molt sòlida financerament» i fa constar que «hi ha una tradició de diàleg entre les diverses formacions que ha permès que el Grup Socialista hagi votat els pressupostos dels dos darrers exercicis, com CiU ho va fer en el darrer de l’anterior equip presidit per un socialista».
Per Josep Mayoral, «el que resulta més sorprenent d’aquesta aliança política CiU-PP és que en els aspectes precisament més polítics dels tractats per la corporació s’han produït desavinences clares entre els dos socis, però també n’hi ha hagut en temes més pròpiament de gestió de la institució».
En el Ple de l’organisme s’han votat darrerament diverses mocions sobre la reforma educativa propulsada pel ministre de Cultura, José Ignacio Wert, i CiU i el Partit Popular hi han votat de forma contrària. Tractant-se d’un tema tan essencial, en un altre país això hauria implicat la ruptura de la coalició entre tots dos socis.
Però des del mateix inici del nou equip de govern es van evidenciar discrepàncies de fons entre els dos socis de govern. Així, en el moment del nomenament del periodista Marçal Sintes com a nou director del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (una institució participada per la Diputació), el Grup Popular s’hi va manifestar rotundament en contra.
Precisament en la polèmica amb la política del ministre Wert és on el bloc CiU-PP ha mostrat més esquerdes. Qui ho assenyala és Jordi Portabella, regidor de l’Ajuntament de Barcelona i cap del Grup d’ERC a la Diputació. Per ell, «és inconcebible que el partit del ministre Wert gestioni precisament la política cultural a la corporació».
