En un gest del tot inusual en el període democràtic, el fiscal general de l’Estat, Eduardo Torres-Dulce, va iniciar ahir els tràmits per substituir el fiscal en cap de Catalunya, Martín Rodríguez Sol, per haver legitimat la possibilitat que els catalans celebrin una consulta. Cal remarcar que Rodríguez Sol en cap cas va emetre una opinió contrària a l’ordenament legal vigent, sinó que es va limitar a expressar que seria raonable trobar una sortida jurídica a una demanda majoritària dels catalans.
La contundència de la reacció de Madrid, però, no deixa lloc al dubte. L’executiu de Mariano Rajoy ha decidit no deixar cap escletxa oberta per al diàleg i no permetre ni un bri de discrepància en l’aparell de l’Estat, que està del tot enfocat a combatre el procés sobiranista català.
La gran paradoxa és que ningú podrà adduir que Martín Rodríguez Sol sigui un nacionalista català, sinó que simplement ha expressat una opinió que, a Catalunya, és de pur sentit comú. Aquest fet hauria de servir perquè a Madrid vegin d’una vegada que la necessitat de consultar els ciutadans no és cap deliri de la classe política i és un objectiu compartit per àmplies capes de la societat, fins al punt que partits que hi eren contraris fa quatre dies, com el PSC, han hagut de variar el seu posicionament per adequar-lo a la realitat dels seus votants.
En tot cas, de la reacció de Torres-Dulce se’n poden treure conclusions interessants. La primera és que l’Estat ha passat de menysprear el procés català a actuar amb la màxima diligència, sobretot després de la impugnació de la declaració de sobirania. I la segona és que els partidaris d’una solució acordada i legal ho tenen cada cop més difícil per mantenir aquesta postura. Madrid ha optat per una estratègia de confrontació total. I així com no és qüestionable que cal mantenir la via del diàleg i la negociació fins al final, també seria suïcida ignorar un desenllaç que ha estat repetidament anunciat
