La solidesa de les aspiracions dels ciutadans de Catalunya en la ruta cap a l’estat propi està sent directament proporcional a l’activació de tots els mecanismes dels aparells polítics, mediàtics i policials espanyols per fer fracassar la legítima voluntat popular.
Lluny de permetre la celebració d’una consulta democràtica, l’Estat espanyol ha intensificat el joc brut d’una manera incontestable per barrar l’avenç català en tots els fronts. L’ofec econòmic, l’emmordassament lingüístic i la subtil pressió policial per generar una sensació de desencís entre la població s’han desplegat sense contemplacions i amb tots els recursos que calguin.
Són moments crucials per al futur nacional, i el pitjor que podria passar seria caure en el desànim, el desencís i el derrotisme davant d’aquesta indigna resposta d’un estat que no vol arribar a un acord amb Catalunya sinó derrotar-la, que no busca la convivència sinó la submissió, que no pretén argumentar sinó imposar-se. L’aspecte positiu d’aquesta situació enrarida i inacceptable és que demostra que l’Estat espanyol ha entès que la voluntat del poble català és ferma i majoritària.
Per això és necessari que la ciutadania de Catalunya no subestimi les seves possibilitats, perquè qui utilitza fins a aquests extrems les males arts per boicotejar l’avenç nacional català en el fons en reconeix la potència i en legitima l’existència. Catalunya ha arribat fins aquí i només pot caure víctima dels propis errors, i entre aquests errors no hi hauria d’haver el de sucumbir a la intoxicació i la guerra bruta d’un estat que ja fa temps que, amb el seu menyspreu i prepotència, ha deixat de tractar els catalans com a conciutadans.
